|
La febre del periodisme ciutadà no ha arribat encara a Catalunya amb la força que té als EUA o a Gran Bretanya. Allà (i més a prop el global ElPaís.com) els principals webs de diaris i televisions han obert en l'últim any múltiples espais per a la participació activa de l'audiència més enllà del comentari de les notícies: enviament de texts, fotos i vídeos, blocs de ciutadans... Però la veritat és que els periodistes digitals no estan del tot convençuts de les virtuts d'aquesta apertura i confessen que els dóna més maldecaps que alegries.
Les primeres investigacions sobre el fenomen del periodisme ciutadà als mitjans digitals professionals (els mitjans alternatius són tot un altre món) indiquen que la competència i l'aspiració de fidelitzar l'audiència a Internet són els principals factors per desenvolupar serveis de participació. Els directors de webs de diaris britànics admeten que han entrat en el periodisme ciutadà "perquè tothom ho fa". Apunten els beneficis de tenir major contacte amb la seva audiència, més coneixement dels seus interessos, però tot seguit comencen a enumerar els problemes: desbordament dels periodistes que supervisen el que envia l'audiència, por a tenir problemes legals si publiquen aportacions calumnioses o falses, manca de qualitat i interés de molt del que arriba. De fet, en molts casos han optat per contractar personal específic per gestionar la participació, tancant qualsevol porta als possibles beneficis d'una interacció fluïda entre periodistes i audiència.
El fet que els mitjans digitals catalans no hagin explorat gaire les possibilitats del periodisme ciutadà no té tanta relació amb pors com amb inèrcies i amb el fet que ningú encara ha donat el pas entre els grans mitjans. Els periodistes digitals catalans creuen fermament que són ells els que han d'explicar l'actualitat i els ciutadans més actius tenen els seus blocs personals com a espai de debat i comentari. Si els mitjans obríssin la porta més enllà dels fòrums i espais de comentari de notícies, els ciutadans es posarien a aportar informació de qualitat?
Personalment, crec que val la pena explorar-ho i buscar les fòrmules adequades per fer el periodisme més transparent i promoure una audiència responsable i exigent (una oportunitat per parlar-ne serà la setmana que ve al Seminari Internacional de Periodisme Digital, a Vilanova). Promoure un periodisme ciutadà de qualitat no passa necessàriament per donar un premi de 1.500 euros al millor article del mes, com va fer El País a "Yo, periodista" fins a finals de setembre, sinó per reinventar la forma de treballar dels periodistes. El periodisme ciutadà no hauria de concentrar-se en conjugar el verb "participar", sinò el verb "col.laborar".
|