|
M’agrada que el procés de redefinició interna que acaba d’encetar la CCRTV (algun dia CCMA) l’hagin batejat com a “confluència”. El més habitual, la tan anomenada “convergència periodística”, ha perdut significat després d’anys d’experiments arreu del món sense massa resultats tangibles per la salut financera de les empreses, les xifres d’audiència o la qualitat dels productes informatius. Benvinguda, per tant, la confluència, si aprèn dels errors de la convergència. Heus ací les lliçons d’algunes de les experiències dels últims anys.
Reorganitzar les redaccions d’un grup de comunicació no serveix per retallar costos. Ben al contrari, cal invertir diners si es vol garantir l’èxit. Però abans d’això és crucial definir uns objectius clars: a on es vol arribar i quins beneficis s’espera obtenir. En molts mitjans l’objectiu va ser reduir plantilles i la qualitat de la informació va ser la primera sacrificada. A cal CCRTV han fet els deures i tinc la impressió que això ho tenen clar.
El que voldria sentir és una declaració d’intencions més concreta, orientada als canvis que suposarà la confluència per als usuaris dels serveis informatius de la CCRTV. Voldria sentir que la confluència servirà per fomentar el treball de carrer, que una taula de coordinació conjunta per CI, 3/24 i Noticies.cat permetrà alliberar periodistes per oferir més informació de primera mà. O que s’augmentarà la profunditat de la cobertura dels principals temes d’actualitat, amb paquets multiplataforma que es complementin mútuament i explorin noves maneres de fer periodisme.
Però els principals reptes comencen quan arrenca el camí. A la trobada de la World Association of Newspapers el juny passat a Sudàfrica, es van sentir per primera vegada de boca dels protagonistes consells per afrontar els problemes dels processos de convergència. Començar amb plans pilot en àrees concretes és raonable i cal trobar voluntaris dins les redaccions per liderar els processos de redefinició de les rutines de treball.
La col·laboració de redaccions semi-autònomes és la forma més realista d’afrontar la nova etapa. Cal, però, que els ponts de diàleg entre redaccions vagin més enllà de l’equip directiu. I perquè això passi, la formació de tots els periodistes és un punt clau. No es tracta que tothom aprengui a fer anar tot el material de producció (el periodista multimèdia ha donat més maldecaps que satisfaccions arreu), sinó que aprenguin a entendre la feina dels companys per poder treballar en equip més sovint. Compartir el mateix espai, un objectiu a “llarg termini” segons Joan Majó, és un altre factor important perquè la convergència (o la confluència) funcionin de forma eficaç en el dia a dia.
De fet, a la CCRTV la redacció del portal de notícies ja fa temps que practica una mena de “convergència unilateral” que fa que el seu producte sigui molt més que el típic bolcat de teletips d’agència d’altres mitjans digitals. A Noticies.cat tenen accés als textos de la ràdio i la televisió per elaborar les seves peces, i també seleccionen vídeos i àudios per complementar-les. Ara cal que la ràdio i la televisió retornin la mirada als altres mitjans i busquin els beneficis de la complicitat.
|
