|
La legislatura anterior va acabar sense poder aprovar-se la Llei de la Corporació. Va ser un afer d’estètica dubtosa: tot i que el calendari en permetia l’aprovació, ERC va voler exhibir les conseqüències de la seva expulsió del Govern i va deixar morir el projecte. CiU hi va col•laborar esgrimint motius no massa convincents, que feien pensar en una estratègia de la federació per esgotar el termini i reemprendre el tema presumiblement des del Govern després de les eleccions de l’1-N. Però els resultats electorals han deixat tothom si fa no fa al mateix lloc, i ara cal decidir de quina manera es desencalla la Llei.
De moment les notícies que arriben no són especialment encoratjadores. ERC busca tenir major pes en el centre de decisions sensibles dels mitjans de la Generalitat, la qual cosa no està en sintonia amb l’esperit de la nova Llei, que busca precisament desgovernamentalitzar encara més TV3 i Catalunya Ràdio. Els independentistes lamenten que la passada legislatura els càrrecs a la Corporació es nomenessin sense comptar amb ells, i ara busquen rescabalar-se i, probablement, influir en aquests mitjans a manca d’una plataforma afí potent en l’àmbit privat. Hauran de filar molt prim, sinó volen ser acusats d’ingerència. Un partit pot qüestionar el model dels mitjans públics, i proposar-ne un altre, però sempre des de la independència política i ideològica dels seus professionals. I és evident que és difícil no associar un determinat model a una també concreta opció política i ideològica. Terreny minat, doncs.
A més, si hi ha relleu a la cúpula de la Corporació, els nous noms ho seran de forma interina, ja que l’eventual aprovació del text de la Llei al Parlament faria recomposar l’organigrama. I justament el Govern català ha patit una certa sensació d’interinitat els darrers mesos, que convindria no perllongar.
|
