|
L’informe vinculant a partir del qual s’han adjudicat les llicències de TDT local privada és una de les tasques més complexes empreses pel CAC, i probablement la que més ha posat a prova la seva capacitat d’independència. El president de l’organisme recordava que era la primera vegada a l’Estat que una concessió audiovisual no la decidia un govern sinó un consell. I, si bé és cert que aquesta consideració es plasma en el reconeixement d’un salt qualitatiu respecte a les llicències atorgades a dit a la comunitat de Madrid, a les Balears o al País Valencià, una lectura dels resultats obliga a plantejar també una sèrie de matisacions.
L’informe del CAC sorgeix a partir de la puntuació de més d’un centenar de candidatures, segons els barems fixats en unes bases pel Govern, amb el propi vistiplau del Consell. Aquell document, defensat per l’exdirector general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisual, Santiago Ramentol, dificultava les propostes existents dels grans grups i primava a canvi aquelles televisions que, sense tenir potser un capital important al darrere, eren capaces de proposar una programació al servei de la proximitat, i amb una presència del català notable. A les bases s'hi podia retreure un excés de confiança en la capacitat del sector local català per tirar endavant uns requisits prou exigents en matèria de programació pròpia, però en tot cas reflectien de manera clara una visió sobre com havia de ser la TDT local privada (i convé subratllar el “local”) a Catalunya. A la vista de qui ha resultat agraciat amb una concessió, s’observa que aquesta filosofia de fons sí ha estat tinguda en compte a la majoria de demarcacions catalanes, però no pas a Barcelona i a l’àrea metropolitana.
Evidentment, les perspectives comercials de la TDT local privada de l’àrea metropolitana no tenen res a veure amb les de la resta d’indrets. Amb cobertures que abracen des dels 700.000 fins als 2.000.000 d’habitants, els grans grups han volgut ser-hi presents. Alguns, com en el cas de Vocento, van comprar la llicència de FlaixTV per tal d’arribar al concurs amb experiència demostrable en televisió local al país, i a més van presentar un projecte sorprenent per a molts, ja que incloïa l’adopció del català al 100% de les emissions. Tenint en compte que el mínim exigit era del 50%, es feia palès l’interès del grup perquè la seva candidatura arribés a bon port (i així ha estat, ja que és la que major puntuació ha rebut a Barcelona). En canvi, alguns dels projectes, com el de Localia (Prisa), casaven poc amb l’esperit de les bases i s’han beneficiat de puntuacions molt altes allà on sí que eren forts (solvència econòmica i tecnològica), cosa que ha pal·liat els aspectes més discrets de la seva candidatura, com per exemple que se cenyien al mínim exigit per les bases pel que fa a ús del català (i renunciaven per tant a obtenir els punts que el concurs atorgava a qui augmentés aquesta presència).
És en aquest context que cal interpretar el vot particular discrepant del conseller Joan Manuel Tresserras per a les demarcacions de Barcelona, Cornellà, Sabadell, Manresa i Vic. En un organisme on la unanimitat ha estat l’ús habitual, que un dels membres del CAC manifesti el seu rebuig de manera oberta a indrets que sumen més de la meitat de la població de Catalunya és motiu de preocupació. I, si s’afegeix la dada que el conseller és proper a ERC, precisament el mateix partit que va nomenar Santiago Ramentol, i el mateix partit encara que ha estat expulsat del Govern fa tot just unes setmanes, es dóna munició a aquells que han llegit en aquesta adjudicació de facto un principi d’aplicació de l’anomenada sociovergència, amb un delicat equilibri pactat que ha deixat fora els independentistes.
Un dels encerts del CAC ha estat la determinació d’aïllar les seves decisions de l’entorn polític. Per això els seus membres, si bé suggerits per un partit, a l’hora de ser proposats al Parlament compten amb el suport d’altres formacions. O també per això aquells qui han acabat formant el planter del Consell han estat d’un perfil més tècnic que no pas polític, malgrat les connexions que es poguessin traçar entre noms i sigles. L’episodi de la TDT ha plantejat una prova de maduresa al CAC, en la qual la unanimitat tan preuada de processos anteriors –fins i tot en el polèmic informe sobre la COPE– no s’ha pogut reeditar. El conseller dissident en cap cas ha parlat de politització de resultats i s’ha emparat en criteris d’interpretació, cosa que demostra l’interès en legitimar malgrat tot l’organisme. Ara bé, seria ingenu pensar que l’informe obeeix només a criteris estrictament tècnics (malgrat la bona feina en aquest sentit que hi ha al darrere) i que no ha calgut gestionar pressions mediàtiques i polítiques, o bé assumir equilibris.
|
