|
La Generalitat ha informat ja al sector dels paràmetres que regiran enguany la concessió de subvencions als mitjans, i aviat presentarà oficialment la convocatòria. Aquest serà el segon exercici en què els ajuts discrecionals han deixat pas a un sistema de concurs obert. Amb tot, el canvi de mètode no ha eliminat la polèmica a l'entorn de les subvencions. En una matèria tant sensible com la comunicació, és quimèric realitzar un repartiment d'un pressupost tancat sense que es vegin greuges comparatius.
Tampoc falten veus que critiquen tot tipus de subvenció als mitjans perquè pot pervertir el lliure exercici de la crítica periodística. L'argument és sòlid, però cal oposar-hi la sòbria realitat del sector a Catalunya, en el qual molts mitjans fan mans i mànigues per quadrar els números. En un país on el sector està lluny de la normalització és inviable renunciar a la intervenció del sistema públic. El que cal és que aquesta intervenció es faci sense menyscabament de la independència dels mitjans.
I convé no oblidar tampoc que el sector el configuren una munió de mitjans més enllà de les grans corporacions. I que aquests mitjans -tot i sumar un pes específic important- han de repartir-se el que queda d'un pressupost en el qual els grans n'acaparen més del 75%. Sovint aquests mitjans fan rendir molt bé les subvencions que reben.
En tot cas, el Diari Oficial fa les funcions de llum i taquígrafs. La convocatòria és oberta i pública, de manera que tothom -a una i altra banda; per bé o per mal- hi queda retratat.
|
