 |
| Albert Sáez. |
El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha fet arribar als diversos grups del Congrés i del Senat un seguit de propostes d’esmena, aprovades per unanimitat, a la Llei General de la Comunicació Audiovisual. Entre altres aspectes, les esmenes demanen que es tingui en compte l’especificitat del marc legislatiu català en matèria audiovisual i que les comunitats autònomes puguin autoritzar les emissions provinents d’altres comunitats en el seu territori sense autorització estatal prèvia.
Segons la CCMA, el text actual de la llei “col·lideix” amb les competències de la Generalitat en matèria de mitjans de comunicació, per la qual cosa es demana que s’hi precisi que la llei “només té aplicació directa pels serveis que operen amb llicències de l’Estat i que s’aplica subsidiàriament a les comunitats que no hagin desplegat un marc legislatiu propi”. En aquest sentit, també proposa que el text reculli que la llei respecta, en tots els casos, les competències exclusives i compartides de les comunitats.
La Corporació, a més, reclama que es tingui en compte l’especificitat dels serveis públics en una llengua diferent del castellà, i que s’entengui que la difusió de determinats continguts en aquestes llengües és part també del servei públic.
Emetre sense autorització estatal prèvia
La CCMA es mostra contrària a la necessitat d’obtenir una autorització estatal prèvia per emetre continguts en una altra comunitat autònoma, i demana que siguin les mateixes comunitats les que les autoritzin. Considera que el text concedeix a l’estat “discrecionalitat absoluta” i no preveu “cap criteri” a l’hora de denegar l’autorització. Si es mantingués la necessitat d’una autorització estatal, la CCMA assenyala que s’hauria d’establir un mecanisme que evités “possibles arbitrarietats”.
Pel que fa als continguts, la Corporació considera que el projecte de llei estableix una asimetria “excessiva” entre les obligacions que tenen els operadors públics i els privats, i recorda que el conjunt de la societat sovint reclama més responsabilitat en les actuacions de tots els mitjans per la influència que exerceixen.
En el capítol del finançament de produccions europees, la CCMA rebutja que el 6% dels ingressos només es destini a pel·lícules cinematogràfiques, com s’estableix ara, sinó també a telefilms, sèries, documentals i productes d’animació. La Corporació considera que així es podria donar continuïtat a la política d’inversió diversificada de TVC sense perjudicar ni la programació del mitjà ni el teixit de la indústria audiovisual catalana.
Quant a la publicitat, demana que els operadors puguin inserir transparències o servir-se de pantalles dividides durant les retransmissions esportives, i proposa que la prohibició de patrocinis actual es limiti estrictament als espais diaris de notícies i que en quedin excloses les informacions esportives, meteorològiques, econòmiques o del trànsit.
Per la CCMA, el text també hauria de garantir que els serveis públics, tant estatals com autonòmics, disposin d’una part de l’espectre radioelèctric per a la televisió de mobilitat.
Alguns d’aquests punts han estat tractats aquest dimarts al migdia per Albert Sáez, president de la CCMA, durant la seva intervenció en la taula rodona La Llei General de la Comunicació Audiovisual: Catalunya respon, organitzada pel Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC). També hi han participat Santiago Ramentol, conseller secretari del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC); Francesc Bellmunt, membre del Consell d’Administració de RTVE; Eva Pujadas, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra; Ramon Colom, president de Sagrera Audiovisual; i Daniel Condeminas, degà del CPAC.
|
