 |
| Portada de la guia. |
La Plataforma per la Llengua ha publicat la guia De cara a la ciutadania, de cara al català. Aquest material, que s’ha fet amb la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla, ha estat pensat i editat amb l’objectiu d’esdevenir una eina útil per a tots aquells treballadors i treballadores de les administracions públiques i entitats que fan un servei públic a Catalunya sota administració de la Generalitat.
L’objectiu principal de la Plataforma per la Llengua és el de donar resposta a les noves necessitats lingüístiques amb què es troba aquest col·lectiu en el desenvolupament de la seva feina, tenint en compte que amb pocs anys s’ha passat d’un context majoritàriament bilingüe o trilingüe (a la Vall d’Aran) a un altre molt més divers on s’hi parlen més de 250 llengües. Per tot plegat, creuen que aquests professionals es veuen abocats a una realitat lingüística on la llengua catalana juga un paper de primer ordre com a element bàsic per a la futura inclusió social de les persones nouvingudes.
La guia, que conté una presentació a càrrec del director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Carles Ramió, també ha estat prologada pel president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Salvador Esteve, i pel president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos.
La presentació de la guia es va fer aquest dilluns a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya amb la presència del conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs; el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Carles Ramió; el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte; i dels esmentats Salvador Esteve i Manuel Bustos, a més de l’autora de l’estudi, Gemma Ponsa.
L’estructura d’aquesta publicació es basa en quatre temàtiques: la primera d’elles, d’un to expositiu, té per funció mostrar, a través de dades, quines són les característiques de la llengua catalana: l’àmbit on es parla, la quantitat de parlants que té, quanta gent la coneix, la seva vitalitat i importància, la diversitat lingüística del país, xifres sobre els percentatges de nouvinguts que aprenen la llengua o les bones pràctiques en acollida lingüística en les administracions públiques catalanes.
La segona temàtica se centra en aquells elements que fan referència a la llengua i que afecten els treballadors de l’administració pública o entitats de serveis públics. Entre els que hi ha, per exemple, el de la tria lingüística, la normativa que afecta el sector públic, la consciència de ser un referent lingüístic, la superació de tòpics i un seguit d’estratègies per facilitar la comunicació oral i escrita.
La tercera temàtica que abasta la guia són informacions adreçades a les persones usuàries de l’administració o d’entitats prestadores de serveis públics. En aquest apartat s’expliquen les oportunitats que ofereix la llengua catalana, l’ensenyament del català per a adults, el Voluntariat per la Llengua, l’àmbit de l’escola, les empreses i establiments oberts al públic i les consultes o incidències relacionades amb l’ús de la llengua.
Per acabar, el quart apartat fa referència a la temàtica dels recursos pràctics, on s’hi troben un seguit d’aspectes adreçats als professionals del sector públic (diccionaris, serveis de traducció, etc). També s’hi troben un seguit de possibilitats per a les persones usuàries dels serveis que ofereixen les institucions i entitats públiques (cursos de català presencial i no presencials, programes per a millorar la comunicació oral en català, recursos per a les empreses, etc).
A més, la guia es clou amb un annex on hi ha seleccionats uns continguts relacionats amb la llengua catalana del Pacte Nacional per a la Immigració, i un recull de la normativa legal sobre la llengua a Catalunya.
La Plataforma per la Llengua ha editat 4.000 exemplars d’aquesta publicació, que es distribuiran majoritàriament als ajuntaments, diputacions, consells comarcals i entitats que gestionen serveis públics.
|