 |
| La XTVL ha editat un llibre per repassar els seus
cinc anys de singladura |
La Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTVL),
posada en marxa el 22 de febrer de 1999, encara ja la celebració
del seu cinquè aniversari amb millor salut que mai. El que va començar
com un nucli dur de set televisions situades en un radi proper a Barcelona
ha aconseguit expandir-se a una seixantena de municipis de Catalunya i
les Illes Balears. Cinc anys després de la seva creació
per la Diputació, la Xarxa s’ha consolidat com una estructura
àmpliament compartida d’emissores que aposten per la comunicació
de proximitat. La felicitat, però, mai no es complerta i la XTVL
ha hagut de conviure amb un altre ens, el Consorci de la Comunicació
Local de Catalunya, formada sobretot per emissores locals pertanyents
a ajuntaments convergents. Aquesta certa polarització socialista/convergent
ha perjudicat la possibilitat d'establir una imatge d'unitat per a la
defensa d'interessos de la televisió local.
En tot cas, XTVL ha acomplert amb escreix el seu objectiu inicial. Ha
demostrat ser una eina eficaç per incrementar la capacitat de les
televisions locals, sempre caracteritzades per la limitació de
recursos econòmics. El seu eix bàsic de funcionament ha
estat l'intercanvi d'espais per tal de farcir aquella part de la graella
de les teles locals que es dedica a temes generalistes (cinema, esports...).
A banda d'aquesta funció, també ha servit per establir un
lobbie de defensa d’interessos.
Malgrat això, la Xarxa no ha pogut veure satisfeta encara una de
les expectatives que va engendrar-la: la creació d’una llei
per l’audiovisual més propera al ciutadà. L’esclat
de mitjans locals amb l’arribada de la democràcia va obrir
pas al debat de com fer sobreviure iniciatives més filles de l’entusiasme
que de cap mena de plantejament empresarial. En el cas de l’audiovisual,
la solució no va trigar en materialitzar-se. Calia regular el sector
per tal de consolidar-lo.
Aquesta va ser, si més no, la conclusió de la primera trobada
de televisions locals, celebrada a Cardedeu el 1984. Una conclusió
que es va demostrar utòpica, ja que la Xarxa no ha vehiculat cap
canvi normatiu i en canvi sí que ha esdevingut un model de referència
del panorama comunicatiu català. La indefensió jurídica
és, però, és un tema que continua preocupant de cara
a afrontar nous reptes.
 |
| Imatge del darrer MAC, celebrat a Granollers. |
Allò més imminent és el Plan
Técnico Nacional de la TDT Local, que pot fer perillar la viabilitat
de moltes televisions catalanes de llarga trajectòria, segons alerta
el president de la coordinadora Televisions Locals de Catalunya (TLC),
Josep Vilar, al llibre editat amb motiu de l’aniversari. La filosofia
de fons d’aquest document, que recull articles de personatges claus
en el desenvolupament de l’ens, és aprofitar el moment de
vitalitat de la televisió local catalana i aprofundir en el model
ja existent per tal de plantar cara als problemes que ens porta el nou
segle.
Entre les futures fites, destaquen la incorporació dels nous mitjans
tècnics (fonamentalment el sistema digital i les plataformes multimèdia)
i l’ampliació de la xarxa a un panorama estatal, mediterrani
i europeu. De la mateixa manera que al seu dia va fer-se el salt de la
missatgeria al satèl•lit, renovar els mètodes tradicionals
esdevé clau no només per possibilitar l’expansió
geogràfica sinó per treure rendibilitat de costos i esforç
i, en conseqüència, sobreviure com a ens d'utilitat.
Un altre punt clau és fomentar la producció pròpia,
com ja s’ha vingut fent amb esdeveniments com el Mercat Audiovisual
de Catalunya (MAC). Aquesta iniciativa està pensada com un espai
d’intercanvi i exhibició on les diferents emissores poden
adquirir els programes que passaran a formar part de la seva graella.
En la seva cinquena edició, el MAC ha adquirit la nova dimensió
de lloc de trobada entre els sectors publicitari i tecnològic.
|
|
|
El
que va començar com un nucli dur de set televisions
situades en un radi proper a Barcelona ha aconseguit expandir-se
a una seixantena de municipis de Catalunya i les Illes Balears |
|
Una
certa polarització socialista/convergent ha perjudicat
la possibilitat d'establir una imatge d'unitat per a la defensa
d'interessos de la televisió local. |
|
El
seu eix bàsic de funcionament ha estat l'intercanvi
d'espais per tal de farcir aquella part de la graella de les
teles locals que es dedica a temes generalistes (cinema, esports...).
A banda d'aquesta funció, també ha servit per
establir un lobbie de defensa d’interessos |
|
Malgrat
tot, la Xarxa no ha pogut veure satisfeta encara una de les
expectatives que va engendrar-la: la creació d’una
llei per l’audiovisual més propera al ciutadà.
|
|
La
indefensió jurídica és, però,
és un tema que continua preocupant de cara a afrontar
nous reptes |
|
|
|
Ets a: 
Natàlia Araguàs (text)