Des de l'inici del conflicte han mort 51 reporters en exercici de la seva professió

Reporters sense fronteres qualifica "d'horroroses" les dades del 2004 per culpa en bona mesura de la guerra a l'Iraq

Cristina Espunya (text) // Reporters Sense Fronteres (fotos)

El dibuixant Menager, l'any 1992, resumia així el conflicte entre premsa i militars, en el llibre recopilatori 100 dibujos por la libertad de prensa.

Reporters Sense Fronteres va celebrar el dia 3 de maig la Diada Mundial de la Llibertat de Premsa i el seu vintè aniversari amb unes dades que han qualificat d'"horroroses": "En aquests moments més de cent periodistes estan empresonats, 53 han perdut la vida el 2004, i 51 han estat assassinats des de l'inici de la guerra de l'Iraq, (19 l'any passat).

Aquests són alguns dels resultats d'un informe sobre llibertat de premsa el 2004 que va presentar ahir la presidenta de la secció espanyola de RSF, Maria Dolors Massana. La Generalitat ha cofinançat l'edició en català d'aquest informe, que consta de vora 150 pàgines on es repassa la situació als punts calents del planeta, pel que fa a llibertat de premsa. Es complementa el treball amb les llistes de depredadors, de periodistes morts i empresonats, a banda d'un pròleg escrit pel secretari general de l'entitat, Robert Ménard i un epíleg a càrrec de l'historiador Patrick Eveno. En aquest text, es recorda que la defensa d'una premsa lliure no és pas cap invent recent: cal remuntar-se al 1880 per trobar-hi els orígens. El 18 de juliol, Emile de Girardin plantejava el següent, en el marc d'uns debats parlamentaris: "La premsa sense la impunitat no és la premsa lliure, és la premsa tolerada, és la premsa que té com a jutges l'arbitrarietat, la ignorància i la intolerància com, durant segles, ho van ser universalment i sobiranament la màgia i l'heretgia, i com cintinuen sent-ho als països bàrbars". El polític va proposar un únic article per a la llei de premsa, ben escuet: "La premsa és lliure; queden abolides totes les lleis que limiten la llibertat de premsa". Evidentment, el redactat final va ser quelcom més complex i menys impune, però va suposar la pedra fundacional de l'exercici lliure de la professió periodística.

Des d'aleshores, però, arreu del món s'han produït casos en què el dret dels periodistes a exercir (i el de la ciutadania a rebre informació veraç) s'ha posat en compromís. Tot i que els punts vermells es poden trobar arreu del planeta, el conflicte amb l'Iraq tot sol ha aconseguit fer saltar totes les mitjanes i trastocar les estadístiques.

Massana es va remetre a aquestes dades per assegurar que "l'Iraq és actualment el país més perillós del món per als periodistes", i va considerar indignant que quatre d'ells hagin mort a causa del foc americà. A més, a Bangladesh, les Filipines i Sri Lanka, 16 reporters van ser assassinats per denunciar la corrupció dels càrrecs públics o investigar sobre el crim organitzat. D'altra banda, al continent americà, els narcotraficants i les elits polítiques corruptes del Brasil, Colòmbia, Mèxic, Nicaragua i el Perú tampoc han tolerat l'acusació de la premsa.

Reporters sense Fronteres elabora un baròmetre mundial de la llibertat de premsa. En vermell, les zones més atenallades.

De totes maneres, ha informat Massana, "l'alerta roja també s'està encenent en els països democràtics". Als Estats Units diversos periodistes corren el risc d'anar a la presó per negar-se a revelar les fonts, i a França s'han aprovat dues lleis per controlar els continguts de la xarxa.

Pel que fa a l'Estat espanyol, ha valorat de "molt lamentable" que alguns dels periodistes del País Basc hagin de treballar amb escorta. ETA ha estat considerada per Reporters Sense Fronteres un dels 34 "depredadors de la llibertat de premsa al món".

Alí Lmrabet va ser empresonat per culpa d'exercir periodisme crític al Marroc (Foto: RSF)

A l'acte, celebrat ahir al Centre Internacional de Premsa, també hi van assistir el fotoperiodista Pepe Baeza, el corresponsal Bru Rovira i el director general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat, Santiago Ramentol. Els tres convidats a l'acte van coincidir en la necessitat de menystenir el periodisme-espectacle i valorar la informació digna, que normalment està en mans de reporters desconeguts fins al moment de la seva mort. Rovira va dir que un dels reptes en aquest món global és el coneixement de l'altre, però que el periodisme d'avui és de propaganda egocèntrica del nostre món. D'altra banda, Ramentol va fer memòria de la seva etapa com a director de l'Avui i de Ràdio Estel i va ironitzar: "Al poder no ens interessa que els periodistes expliquin allò real. Ens molesta perquè no ens permeten exercir el poder". També es va queixar, però, de l'ús abusiu de la llibertat d'expressió per a finalitats manipuladores. Finalment, va lamentar que "els que distorsionen la realitat són els qui tenen èxit i els qui donen la informació real estan a la presó".

Premsa Local de Catalunya, S.L. Tots els drets reservats.