Bífidus guanya la gestió de l'emissora municipal després de tres anys de tortuosos embolics burocràtics

Berga ja té ràdio

Àlex Gutiérrez (text)

Ahir es va desencallar el procés que, durant tres anys, ha privat Berga de comptar amb una ràdio municipal. Finalment, serà l'empresa Bífidus, formada per extreballadors de Ràdio Berga, els qui s'adjudiquin la concessió de l'emissora durant els propers set anys. L'altre empresa concorrent, una aliança entre Flaix FM i l'empresari local Joan Barniol, ha anunciat que oposarà recurs, però el fet que tots els partits polítics hagin avalat l'altra opció de Bifidus fa preveure que els avatars de l'adjudicació han tocat a la seva fi. A partir del proper ple, en què s'aprovi oficialment l'afer, l'Ajuntament compta amb tres mesos per condicionar l'edifici que acollirà la Ràdio.

Jaume Fíguls, de Bífidus Produccions i impulsor del projecte

El projecte de dotar Berga d'una ràdio municipal va arrencar tres anys enrere, arran del tancament de l'emissora local d'aleshores. Els extreballadors van plantejar-se fer reviure la ràdio, amb règim d'emissora municipal, poc sabedors dels tràmits que haurien de superar. Pel camí, una altra empresa s'interessaria per la ràdio, amb un plantejament més comercial. La lluita per fer-se amb la concessió ha suposat un rosari de recursos que encara es perllonga, tot i la decisió del ple en el sentit d'atorgar la ràdio a l'oferta presentada per Bífidus.

En realitat, la biografia de Ràdio Berga és atzarosa ja des d'un principi. Originàriament Ràdio Berga pertanyia a la Cadena 13, fins que va ser absorbida per RKOR, que va escombrar-ne els continguts per convertir-la en una freqüència més de fil musical. Tres anys després es venien la ràdio a Planeta, en un paquet que contenia també les emissores de Granollers, Sant Celoni (que va passar a Intereconomía) i Vic (que va caure a mans de Luis del Olmo, polèmica lingüística inclosa). Planeta va mantenir, però, Ràdio Berga, tot i que no li prestava cap atenció. Durant quatre anys va funcionar per inèrcia, pagant les factures que els enviaven des de la capital del Berguedà, però sense interessar-se en absolut en la gestió.

El següent pas va ser la compra d'Ona Catalana, encapçalada aleshores per Josep Puigbó. Tot i que les promeses de l'empresari consistien en reforçar Berga en el pla mediàtic de la Catalunya Central, amb una polaritat diferenciada de la del Bages, la realitat va ser força més crua: Ona va traslladar la freqüència a Montserrat, en el que actualment es coneix com a Ona Centre. S'abaixava així la persiana de l'emissora després d'una trajectòria erràtica, amb un conflicte laboral entre empresa i treballadors com a col•lofó del tancament.

D'aquests fets en fa ja tres anys i, des d'aleshores, un grup d'extreballadors del mitjà havien intentat reviscolar la idea d'una ràdio local a Berga, en forma ara d'emissora municipal. De fet, poques són les capitals de comarca que no en disposen d'una, i res feia presagiar que el tràmit hagués de ser massa complicat.

Fermí Rius, Anna Pons i Xavi Rusiñol formen part del nou equip de Ràdio Berga

El plec ho posava bastant fàcil, a més: només calia pagar. Concretament uns 1.200 euros al mes i prop de 30.000 euros per entrar. Les despeses corresponen a les obres de condicionament de l'edifici que acull l'emissora i que han anat, només de moment, a càrrec de les arques municipals. El plantejament del Consistori és no invertir ni un euro en el projecte d'una ràdio a Berga i cedir l'explotació comercial de l'emissora a canvi que l'adjudicatari destini una part de la graella a programació d'interès local.

Però el plec era poc exigent, de manera que la freqüència es convertia en quelcom sucós: només feia falta complir amb uns mínims pel que fa a ràdio de proximitat i quedava la resta de les hores lliures per a una explotació comercial de l'emissora.

Logotip de Bífidus Produccions, l'empresa adjudicatària de Ràdio Berga

Amb aquestes premisses, es presenten dues candidatures. L'una, la de Bífidus Produccions, encapçalada per l'excap comercial de Ràdio Berga, Jaume Fíguls. L'altra, la de RTV Berga, societat creada a mitges per Flaix FM i l'empresari local Joan Barniol, propietari del càmping de la localitat. Mentre la primera presenta una oferta justa en l'àmbit econòmic (cenyida a les bases) però amb un marcat component local, la segona juga més fort la carta del pressupost i inversió, però amb un projecte més integrat en la resta d'emissores del grup i un plantejament més comercial.

A partir d'aquí, comença un calvari burocràtic. El zel amb què l'Ajuntament ha volgut efectuar la concessió ha obligat a acumular demores en el procés. En una ocasió, per exemple, els terminis es van endarrerir perquè una de les dues empreses havia presentat fotocòpies compulsades pel Consell Comarcal, que l'Ajuntament no va donar per bones. També va ser polèmica la inclusió del nom de Xavier Horcajo com a persona vinculada al projecte de RTV Berga. Un expert que valorava els dossiers coneixia el periodista i, en llegir el seu nom, va decidir trucar-lo. Horcajo, actualment director d'Intereconomia TV, va mostrar-se sorprès: no en sabia res, tot i que la documentació incloïa diversos certificats suposadament signats per ell. Dies més tard, RTV Berga lliurava l'expedient modificat, amb una nova declaració d'Horcajo conforme estaria disposat a treballar a l'emissora.

L'últim pas ha estat el recurs interposat per RTV Berga contra Bífidus perquè el seu projecte preveu connexions amb la COM i el plec de clàusules prohibeix "emissions en cadena". RTV Berga considerava que l'expedient rival vulnerava les condicions, però finalment la mesa de concessió, on hi ha representats tots els partits del Constistori, ha decidit que connectar amb la COM no es pot considerar emissió en cadena, després d'avaluar un informe encarregat abans de l'estiu. Així doncs, s'ha pres ja la decisió ferma d'atorgar a Bífidus les claus de l'emissora per als propers set anys.

La nova emissora programarà sengles informatius de mitja hora al migdia i al vespre, i realitzarà butlletins curts als dos quarts d'hora. A les hores en punt connectarà amb la COM. Els vespres es dedicaran als programes i les col•laboracions.

Amb la decisió dels partits presa, comença el compte enrere perquè Berga torni a tenir ràdio local. Ara la pilota torna a estar al terrat de l'Ajuntament, que té tres mesos per enllestir les obres de la ràdio. També ha de nomenar un director de l'emissora. Si no hi ha cap impediment d'última hora, el mes de desembre sembla el més probable perquè la capital del Berguedà es tregui l'espina de no comptar amb cap ràdio de proximitat.

Premsa Local de Catalunya, S.L. Tots els drets reservats.