VI Jornada parlamèntaria sobre mitjans de comunicació audiovisuals: el futur digital de la ràdio i la televisió

La Jornada sobre el futur digital de la ràdio i la televisió es clou sense esvair els interrogants que planen al sector

Àlex Gutiérrez (text) // Jaione Bonilla (fotos)

Les Jornades van congregar gairebé mig miler d'assistents, tot i que les sessions del matí van ser més concorregudes que les vespertines.

El pessimisme va planar el passat dilluns durant bona part de la Jornada que el Parlament dedicava al futur de la ràdio i la televisió digital a Catalunya. El principal malestar el van expressar els representants de les televisions locals, queixosos de la incertesa que amara el sector i de la manca d’informació sobre quant els costarà la migració digital.

Va quedar clar, però, que la TDT comportaria la fi d’allò que fins ara s’entenia per televisió local, ja que les concessions previstes tenen àmbits de cobertura que superen en alguns casos, fins i tot, les comarques. D’aquesta manera, el director de la Xarxa de Televisions Locals, Miquel Bonastre, va explicar que calia canviar la noció sobre el terme local: “No és tant allò que tenim aprop, com allò que sentim a prop”. Sigui com sigui, Bonastre va admetre que el neguit s’havia apoderat del sector que representava. El fet que l’existència prèvia no asseguri una llicència digital fa tèmer a molts petits grups que la seva tasca d’uns quants anys quedi destruïda amb l’apagada analògica. Un altre temor dels operadors locals és que TVC aprofiti les possibilitats de desdoblar els canals gràcies als seus múltiplex (en demana 2, per tant, 8 canals) de manera que hi hagi desconnexions per vegueries.

El director general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals, Santiago Ramentol, va expressar-se també en to greu, tot i que des de l’altra banda del taulell: “Estem en una situació d’altíssim risc”, va dir, tot referint-se a què el pla d’implantació de la TDT s’havia dut a terme “no des d’una lògica científica senzilla, sinó des de la closca funcionarial centralista”. Una lògica que ha dissenyat un mapa de la televisió digital a Catalunya mereixedor de l’apel•latiu de “bunyol” segons el director general.

Amb la constant de l’incertesa, una quinzena d’experts van anar reflexionant al llarg de tres seminaris sobre els aspectes tècnics, les repercussions socials i l’oferta de continguts que comportarà la TDT. Justament la preocupació sobre qui nodrirà de continguts el nou ecosistema mediàtic va convertir-se en un altre dels temes candents de la Jornada, sense que trobés resposta. I, mentrestant, la ràdio es queixava de ser la germana petita del sector, per a la qual la digitalització és incerta, atès que el DAB no genera massa confiances. En el torn d’intervencions dels assistents, Josep Maria Martí, director de la Ser a Catalunya, va mostrar-se molt crític amb l’Administració, per no comptar amb el sector privat i li va retreure “de preocupar-se més de legislar i regular, que no pas d'anar plegats tots junts, públics i privats”. Era el contrapunt que relativitzava les bondats explicades moments abans pels directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Francesc Escribano i Montserrat Minobis. Ambdós van deixar clar que els mitjans de la Corporació volien liderar el sector (o, com a mínim, ser els primers) a pesar de les dificultats palmàries que es presentaven, sobretot pel que fa a la ràdio.

Carmel Mòdol, Francesc Escribano, Montserrat Minobis i John Sykes

Aquesta visió negativa va ser mitigada per la ponència sobre l’experiència de la BBC, pronunciada per John Sykes, director del projecte de la ràdio digital de la cadena pública britànica. Ara bé, aquesta eufòria poc tenia que veure amb la decepció mostrada anteriorment per Gernot Schumann, director de l'European Affairs Commissioner del Direktorenconferenz der Landensmedienanstalten, que va reconèixer sense embuts el fracàs absolut del DAB al seu país, tot i l’èxit prou encoratjador de la digitalització de la televisió.

Per a Sykes, en canvi, el panorama es presenta d’un color més amable. Segons va explicar, més oferta de ràdio no significa necessàriament ratis d’audiència menors, ja que el consum total del mitjà acostuma a pujar quan més emissores hi ha. Tot admetent que el Regne Unit supera la resta d’Europa en nombre de receptors digitals, va recalcar que la implantació del DAB (o la seva versió compelementària: el DRM), és una qüestió de temps, sempre i quan al mercat hi hagi aparells barats i continguts exclusius.

Una altra nota esperançadora l’havia posada, hores abans, el conseller del CAC, Joan Manuel Tresserres, assegurant que la digitalització dels continguts podia suposar un impuls similat al de l’alfabetització fa prop de 200 anys, i en el qual Catalunya hi tenia molt a guanyar. L’historiador va voler ser provocador en afirmar que les divisions que creïn els múltiplex seran més generadores de cultures diferenciades que no pas comarques o vegueries ho hagin estat mai.

Premsa Local de Catalunya, S.L. Tots els drets reservats.