Crònica de les Jornades "El futur de l'Audiovisual públic a Europa", celebrades el 21 i 22 de gener

Els professionals reclamen la creació d'un Consell Superior de l'Audiovisual i un nou marc legal per garantir una oferta televisiva de qualitat

Daniel Canchado (text) // Sebastián Scarso (fotos)

Les Jornades van ser inaugurades per Josep Ramon Mòdol, Josep Bargalló i Enric Marín

Quan es va consolidar el model de televisió pública a Europa, entre les dècades dels 60 i 70, es va fixar com a meta una tríada, ja cèlebre i quasi idíl•lica, que no per ambiciosa deixava de ser inequívoca: informar, educar i entretenir. No està clar si aquests propòsits, radiants de bona intenció, han arribat mai a assolir-se. Però el que sembla cada cop més irrefutable és que, per mantenir la seva vigència, els mateixos poders públics que van idear-los hauran d'introduir seriosos canvis al model.

Aquest cap de setmana s'han celebrat a Barcelona unes jornades que, sota el títol El futur de l'audiovisual a Catalunya, volen avançar en aquesta línia. Les ha organitzades el Consell Assessor de RTVE a Catalunya, amb la col•laboració de la Generalitat, l'Ajuntament, la Diputació i el Consell de l'Audiovisual català. També hi han participat els consells assessors que l'ens públic que Radio i Televisió Espanyola té a les distintes Comunitats Autònomes.

Han estat dos dies de debats suggestius, amb més de 140 participants. Entre ells, nombrosos professionals i experts del món audiovisual, que han manifestat una voluntat comuna: tornar a omplir de contingut les nobles consignes que van regir la creació de les televisions públiques. Es partia d'un consens subscrit per tots els ponents: aprofitar les conjuntures actuals, per remodelar un sistema que dia a dia es percep més obsolet.

Entre els factors que estan precipitant-ne la remodelació, aquest cap de setmana se n'han citat repetidament dos: un és la creixent indignació que provoquen en un cert sector de la societat els continguts de les graelles, immerses en un procés de notable vulgarització. Malgrat que els defensors de les teories mercantilistes més liberals addueixen sempre que la darrera decisió, en aquest sentit, depèn només d'una petita pressió del dit sobre el comandament a distància, les queixes de professionals i teleespectadors van en augment.

Per a Victòria Camps, vicepresidenta del CAC i participant destacada als debats d'aquests dos dies, la base d'aquest conflicte és una concepció maliciosa de la llibertat: "Vivim en un món que ha sacralitzat la llibertat d'expressió, un dret fonamental que ha de ser preservat i garantit, sens dubte, si bé moltes vegades es fa servir com a coartada per defensar subreptíciament una altra llibertat, o uns altres interessos, que no són els dels individus, sinó els del mercat".

L'altre factor que està forçant la remodelació és la imparable penetració de la televisió digital que, sense poder-se comparar a la trepidant propagació d'internet, comença a gaudir de quotes milionàries i exigeix la creació d'un nou marc legal. Segons el catedràtic europeu Manuel Núñez Encabo, un altre dels ponents a les jornades, "en els darrers cinc anys el nombre de llars que tenen televisió digital s'ha multiplicat extraordinàriament". Al Regne Unit, per exemple, s'ha passat de 6,5 milions a 19 entre el 2000 i el 2005. A l'Estat espanyol, tot i la humilitat de les xifres, la variació també és espectacular: d’1,2 milions a 4. I en el conjunt d'Europa, els 16 milions de l'any 2000 s'han convertit en 71 aquest gener.

Les Jornades van tenir lloc els dies 21 i 22 de gener

A la sessió inaugural, que va córrer principalment a càrrec del Conseller en Cap, Josep Bargalló, es van poder sentir arguments molt proclius a un nou intervencionisme per part del govern sobre els mitjans. Bargalló va defensar les televisions públiques com a "patrimoni cultural" i baluards d'una certa "excepció europea", que "s'han de reafirmar davant les iniciatives privades, que volen minoritzar-les".

El secretari general de Comunicació, Enric Marín, també va mostrar-se partidari de refermar aquest compromís "davant la temptació de les polítiques de desregulació radical, que trenquen totes les barreres".

Queden en l'aire sentències que, més enllà de la reflexió, el que pretenen és cridar l'atenció sobre la urgència de configurar una nova normativa. Com la de Núñez Encabo, que es va mostrar convençut que "el desprestigi provocat pel govern a les televisions públiques pot ser mortal". O la de Victòria Camps, que va voler posar èmfasi en una altra de les prioritats del debat sobre continguts, que és la defensa dels infants: "No es pot obviar que, a través de qualsevol missatge, per inofensiu que pugui semblar, s'està socialitzant la població. I, sobretot, la infància".

Eladio Jareño, responsable de Programes Infantils al centre de Sant Cugat, i la periodista Elisenda Roca, dos dels participants a la primera taula rodona del divendres, van estar d'acord en què "no es tracta d'una onada de puritanisme timorat" sinó de l’obligació que els mitjans públics tenen, per la seva pròpia concepció, d'oferir programes de qualitat.

La intenció dels organitzadors ara, un cop finalitzades les jornades, és fer arribar les noves propostes al Govern estatal. En primer lloc, per reclamar la necessitat de posar en marxa un Consell Superior de l'Audiovisual. Un òrgan que, com va remarcar el divendres Josep Ramon Mòdol, president del Consell Assessor de RTVE a Catalunya, "ja tenen 24 dels 25 vells països de la Unió Europea". I en segon lloc, per promoure definitivament la normativa que ha d'ajudar a delimitar els marges de maniobra possibles. Una exigència, cada cop més sonora, que aquest cap de setmana han manifestat els representants de la televisió pública, les televisions locals i les privades.

Premsa Local de Catalunya, S.L. Tots els drets reservats.