La revista del Col•legi de Periodistes apunta als interessos econòmics com a combustible de les teories de la conspiració

L’impacte de l’11-M sobre el periodisme espanyol

Els principals mitjans que van promoure les teories de la conspiració ho van fer més per interessos econòmics que polítics, segons posa de relleu un especial sobre l’11-M publicat per Capçalera, revista bimensual del Col•legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Els atemptats van servir tant a El Mundo com a la Cope per rellançar els seus resultats, sent Telemadrid l’única que es va ressentir fins al punt de convertir-se en el 2006 en la cadena autonòmica que més audiència havia perdut. Per elaborar el document, Capçalera ha entrevistat un total de 30 persones que han viscut en primera persona com es cuinava la teoria de la conspiració: la gran majoria coincideixen en què Cope i El Mundo van escalfar els ànims per pur rèdit empresarial. Es preveu que aquest sigui el primer d’una sèrie d’especials, plantejats com suplements independent d’unes 30 pàgines, que acompanyaran a partir d’ara la revista del CPC.

Natalia Araguás

Els principals mitjans que van promoure les teories de la conspiració ho van fer més per interessos econòmics que polítics, segons posa de relleu un especial sobre l’11-M publicat per Capçalera, revista bimensual del Col•legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Els atemptats van servir tant a El Mundo com a la Cope per rellançar els seus resultats, sent Telemadrid l’única que es va ressentir fins al punt de convertir-se en el 2006 en la cadena autonòmica que més audiència havia perdut. Per elaborar el document, Capçalera ha entrevistat un total de 30 persones que han viscut en primera persona com es cuinava la teoria de la conspiració: la gran majoria coincideixen en què Cope i El Mundo van escalfar els ànims per pur rèdit empresarial. Es preveu que aquest sigui el primer d’una sèrie d’especials, plantejats com suplements independent d’unes 30 pàgines, que acompanyaran a partir d’ara la revista del CPC.

Capçalera cronifica com l’11-M han marcat un abans i un després en la història del periodisme espanyol i, en particular, madrileny. Els mitjans de la dreta han quedat clarament dividits després de la polèmica, entre aquells que van abraçar les teories conspiratòries i els que no. Els primers han resultat els grans beneficiats: El Mundo s’ha recuperat amb escreix de la tendència a la baixa dels anys 2002 i 2003, tot i començant una espectacular remuntada que l’ha portat a aconseguir una difusió acumulada de 330.280 exemplars. Pel que fa a la Cope, només dos dies abans que esclatessin els trens a Madrid celebrava una reunió entre el comitè d’empresa i el director general, Jenaro González, que va advertir els treballadors de la delicada situació que vivia l’emissora. Tres anys després, ha escalat de la tercera ràdio generalista a la segona de l’Estat, en sacrifici d’Onda Cero.

Depuració de les redaccions
El reportatge també explica la depuració viscuda a les redaccions de la Cope i Telemadrid dels professionals no afins a les teories conspiratòries. Això no va donar-se a El Mundo, on l’únic desnonat va ser l’aleshores director de l’edició digital, Gurmersindo Lafuente, i el seu subdirector, Borja Echevarría, que va marxar per iniciativa pròpia després de ser degradat. La Cope, en canvi, només conserva una quarta part de la seva antiga plantilla, que ha estat reemplaçada per gent jove que en gran part procedeix del seu màster. Respecte Telemadrid, ha transformat la seva configuració. Els periodistes històrics han estat relegats de les seves funcions o mantinguts en els seus llocs sense oferir-los feina. Davant el tedi, molts han optat per marxar.

Qui coneix Luis del Pino?
Cap dels entrevistats per Capçalera encerta a donar un perfil més acurat de Luis del Pino, promotor de Los Peones Negros, que el que ell mateix ha facilitat als editors dels seus llibres: tots sobre l’11-M i algun de tècnic, donat que es tracta d’un enginyer de telecomunicacions sense cap experiència en periodisme prèvia als atemptats. Malgrat això, Del Pino s’ha convertit en articulista, tertulià i, en definitiva, un dels principals actors mediàtics de les teories conspiratòries.

Retroalimentació entre mitjans i advocats
El judici de l’11-M va desenvolupar-se amb connexió a Internet a la sala. Alguns lletrats xatejaven, s’escrivien missatges i no s’estaven de mirar les pàgines de Peones Negros i Libertad Digital, recull Capçalera. Al igual que altres mitjans, la revista ha intentat esbrinar, sense sort, qui li pagava el sou José Luis Abascal, que representava a Jamal Zougam i Basel Ghalyoum i va ser l’únic advocat que va tractar de vincular, fos com fos, ETA amb l’11-M. Aquesta és una de les incògnites de l’11-M que el temps haurà de resoldre.

Un documental amb efectes especials
Entre els aspectes més sorprenents que es descriuen al reportatge figura la contractació, per part d’El Mundo TV, d’una empresa d’efectes especials per recrear situacions de les teories de la conspiració que, sense un plus tècnic, resultaven difícil de gravar. Per tal de reproduir les especulacions, una famosa empresa que ha participat en pel•lícules de renom i prefereix no desvelar la seva identitat al reportatge, va donar un cop de mà mà en la producció de Las sombras de l’11-M i 11-M: Mil Días después que va emetre Telemadrid posteriorment.

-.-.-.-