Mateu Ros, president de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG)

«La competència de la premsa gratuïta és la pròpia premsa gratuïta»

Fa gairebé una dècada diverses publicacions de premsa gratuïta van decidir unir-se per crear l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG). Actualment aquesta entitat està formada per una setantena de capçaleres de Catalunya, Andorra i Illes Balears, amb una tirada conjunta superior a 2.000.000 exemplars i una audiència potencial de 4,5 milions de lectors. Des de fa tres anys el president de l'ACPG és Mateu Ros, editor de dues capçaleres consolidades al Maresme: el setmanari Capgròs i el mensual Report Maresme.

Marina Carbó (text) // Sebastián Scarso (fotos)

 

"Els gratuïts han deixat de ser un suport comercial per convertir-se en un mitjà de comunicació. En el cas dels locals i comarcals han substituït a la premsa local i comarcal de pagament." "La majoria dels nostres associats són publicacions amb 15 o 25 anys d’antiguitat, que tiren entre 20.000 i 30.000 exemplars i que compten amb unes audiències molt grans.” "L’objectiu és professionalitzar-nos i aconseguir que l’administració entengui la labor que estem fent de crear hàbits de lectura i de normalització lingüística i, per tant, que ens subvencioni una mica més." "El que ens preocupa del Baròmetre de la Comunicació és que es tracta d’una iniciativa d’un govern concret, que potser després del proper 1 de novembre no continuarà al govern. Des de La Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC) ens han assegurat que no hi ha d'haver canvis perquè hi ha un compromís polític adquirit." "No sé per què fem servir el concepte “premsa gratuïta” perquè al final tota acaba sent-ho, només es diferencia de la de pagament per la forma de distribució."

Per començar, situem-nos. Quin és l’estat actual de la premsa gratuïta a Catalunya?

Es parla del fenomen des de l’aparició de quatre capçaleres gratuïtes a l’àrea metropolitana de Barcelona fa quatre anys, però a Catalunya hi ha una gran tradició des de fa dècades. A Catalunya hi ha censades prop de 300 publicacions gratuïtes de caràcter informatiu, una xifra impensable fa uns anys. La premsa gratuïta està revolucionant la manera de rebre la informació, igual que internet.

Quina ha estat l’evolució d’aquesta premsa?

Ha deixat de ser un suport comercial per convertir-se en un mitjà de comunicació. En el cas de la local i comarcal ha substituït a la premsa local i comarcal de pagament. Hi ha capçaleres que tenen autèntiques redaccions, però que difereixen de la de pagament perquè tenen els espais molt limitats. Per això les notícies són més premsades, amb un estil més àgil i una maquetació més visual. És una premsa que arriba a uns públics que no són consumidors habituals de premsa de pagament. Si una persona viatja cada dia en metro i s’acostuma a llegir el diari durant el trajecte, al final de la setmana ja ho ha adquirit com a costum. Nosaltres fem una labor educativa i estem creant lectors.

Per què es va crear l'ACPG?

Per dignificar i regular el sector. Una colla d’editors es van reunir per distingir les seves publicacions dels suports purament comercials, que són diferents encara que la publicitat també en sigui el motor principal. Fa 16 anys el sector estava molt prostituït perquè un diari podia dir que tirava 100.000 exemplars i en realitat eren 10.000. La distribució no es controlava i ara, en canvi, totes les capçaleres associades estan controlades per l’OJD.

Hi ha 300 publicacions gratuïtes, però només una setantena formen part de l'ACPG. Per què?

Durant vuit anys l’associació ha tingut uns estatuts molt rígids. Entre els requisits indispensables, s’havia d’estar controlat per l'OJD i tenir un mínim del 25% de contingut redaccional d’elaboració pròpia. Les capçaleres associades eren totes les que complien aquests paràmetres. Però si teníem pocs associats, aleshores tampoc érem representatius. Per això l'any passat vam obrir els estatuts, reduint el percentatge redaccional i fent que no sigui imprescindible l'OJD. Entenem que hi ha publicacions que no és que no vulguin pagar-lo sinó que són de poblacions petites i, per tant, no té sentit que hagin de pagar l’OJD. De ser una trentena l'any passat hem passat a ser una setantena.

Quin és el perfil de les capçaleres de l’ACPG?

En tenim de tot tipus: des de grans publicacions, com 20 minutos, fins a d’altres que només tiren 3.000 exemplars al mes. El perfil majoritari és el d'un setmanari d’informació de proximitat d'una ciutat mitjana com Sabadell o Sant Cugat. Són publicacions amb 15 o 25 anys d’antiguitat, que tiren entre 20.000 i 30.000 exemplars i que compten amb unes audiències molt grans.

Són publicacions amb un volum de negoci molt desigual. És fàcil de conjugar els interessos de tots?

Tot i els interessos comuns, cada u té una motivació diferent per formar part de l'associació i tenen mentalitats empresarials molt diferents. Treballem pel conjunt, però costa que tothom estigui satisfet i es vegi reconegut. L’objectiu és professionalitzar-nos i aconseguir que l’administració entengui la labor que estem fent de crear hàbits de lectura i de normalització lingüística i, per tant, que ens subvencioni una mica més. Qui ha estat molts anys editant íntegrament en català ha estat la premsa gratuïta.

Es consideren prou reconeguts per l'administració?

Sí, gràcies a l’associació ara comença a haver-hi més reconeixement institucional. Ja és el segon any que rebem un ajut directe a l’edició en català. No és equiparable al de la premsa tradicional, però hi estem treballant per aconseguir-ho. Per altra banda també hi hagut un reconeixement per part de la resta d’associacions de premsa en català.

En aquest sentit, a finals d'octubre l'ACPC, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) s'uneixen en una federació.

Des de la transició democràtica la política del govern català ha estat la de donar suport als grans mitjans. La premsa que edita en català a poblacions petites està discriminada i rep un percentatge petitíssim en comparació amb els grans mitjans. Per això, si les tres associacions fem un front comú, aleshores tenim més força per negociar que no pas individualment. A partir d’aquesta federació podem fer de tot, com impulsar el Baròmetre de la Comunicació. Quan ens dirigim als grans anunciants ens diuen que ja s’imaginen que som molt potents, però que no hi ha un EGM que ho demostri.

Així valora positivament l'entrada en funcionament del Baròmetre?

Sí, fa molt de temps que hi anàvem al darrera. Estem dins del patronat que el gestiona i hi influïm tècnicament, posant cullerada, per exemple, en el tema de les enquestes. El que ens preocupa és que es tracta d’una iniciativa d’un govern concret, que potser després del proper 1 de novembre no continuarà al govern. Des de La Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC) ens han assegurat que no hi ha d'haver canvis perquè hi ha un compromís polític adquirit.

I a Espanya, quina és la situació de la premsa gratuïta?

Tot i estar a anys llum, la situació s’ha equiparat a la de Catalunya amb només una dècada. Està al mateix nivell perquè els grans grups mediàtics han anat omplint els territoris per estar-hi posicionats. Quan ja els tenen coberts, aleshores donen més qualitat a les seves publicacions per diferenciar-se de la competència.

Sí, des de fa uns anys els grans grups mediàtics també s'han interessat en introduir-se en el negoci de la premsa gratuïta.

Per una banda n'hi ha molts d'estrangers, provinents del Nord d’Europa, i per l'altra hi ha la premsa tradicional que també hi està interessada perquè veu que hi ha una part del pastís publicitari que se’ls hi escapa. Si fa una dècada hi estaven en contra, ara hi estan invertint.

La premsa gratuïta diària està vivint una certa saturació. Creu que hi ha espai per a tothom?

Desconec les finances dels altres diaris gratuïts, però sé que 20 minutos i ADN van força bé. Parlant des de la ingenuïtat total, crec que ja no hi ha espai per més diaris perquè tan a Barcelona com a comarques hi ha molta saturació. La demanda del lector serà la que farà que uns mitjans desapareixien i d'altres continuïn.

En canvi, segons l’estudi de “Mitjans de comunicació. Tendències 2006”, la premsa gratuïta ja suposa un 4,4% del global d’inversió publicitària en premsa diària. Com valora aquest creixement?

Sí, a la vegada és un sector emergent, amb molta demanda perquè la gent rep un suport que li dóna informació de proximitat. L'audiència fa que darrera hi hagi una rendibilitat, que és la publicitat. Sempre he pensat que si mimem al lector, de retruc ens vindrà la publicitat. S'ha de trencar amb la idea que l’anunciant, com que és la base del finançament, és qui mana i tindrà l’espai que vulgui, sigui a una pàgina senar o a la portada.

Des de l’associació s’aposta per la qualitat de continguts i de formats. Quines mesures utilitzen per aconseguir-ho?

Per superar la saturació, la premsa ha de millorar per diferenciar-se de la competència. Nosaltres fa 25 anys vam editar la primera publicació gratuïta en color i, quan ho repartíem pels forns de pa, la gent no gosava tocar-la perquè pensava que l’hauria de pagar. Ara trobes publicacions a color amb una gran tirada, amb formats luxosos i acabats molt bons, desplegables a les portades... Fixa’t que passem d'un diari gratuït a un de pagament que costa un euro.

Vol dir que el futur passa perquè tota la premsa sigui gratuïta?

Sí, diguem un futur i així ningú s'enfada. No sé per què fem servir el concepte “premsa gratuïta” perquè al final tota acaba sent-ho, només es diferencia de la de pagament per la forma de distribució. Et posaré un exemple: Abans al forn només hi compraves pa i ara també és pastisseria i amb servei de bar. Si vas a prendre un cafè i mentrestant llegeixes un diari de pagament, després només pagues l’euro que t’ha costat el cafè. Aleshores, has pagat per aquella informació que has llegit? Jo entenc que no. Aquella informació només valia un euro? Per tant, fa la sensació que actualment tota la premsa ja és gratuïta per si sola.

I pel que fa a internet, és un aliat?

No ho sabem, però evidentment és un factor a tenir en compte i els editors de premsa gratuïta hi estan apostant cada vegada més. La tendència actual de les empreses de comunicació és la d’aprofitar les mateixes redaccions per fer informació en tots els suports: ràdio, televisió, premsa i internet. Així es consolida la segmentació constant i la creació de nous mitjans de comunicació en benefici de la qualitat, perquè així el lector pot triar.

En el cas de les publicacions de les quals n'és editor, estan molt arrelades a Mataró. Quins són els reptes de futur?

Tenim una audiència consolidada, però aquesta perilla perquè a Mataró hem passat de dues a les 22 publicacions actuals. Això implica que hem de millorar i reinventar-nos cada dia perquè el lector no caigui en les temptacions d'altres suports. Veient el panorama comunicatiu actual, el nostre pla futur és el de consolidar-nos com a empresa de comunicació, més que com una empresa de gratuïts. Per això també tenim un departament de planificació de campanyes i un altre des d'on dissenyem webs per a altres empreses. Aquesta diversificació també és la conseqüència de la competència creixent, i és que les administracions locals s'inclinen per donar suport als mitjans de comunicació municipals, que per estratègies polítiques els interessen més. Però aquests mitjans no deixen de ser competència per les empreses privades que estan intentant sobreviure.

Del 25 al 27 d’octubre celebraran les 2es Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta. Quin és l'objectiu?

Les jornades es plantegen com un moment per aturar-nos i veure com està el sector a nivell mundial. Es tracta de conèixer les tendències actuals per marcar el camí de futur tots plegats. Vindran ponents d'arreu del món que ens aportaran els seus coneixements des d'una perspectiva professional i acadèmica i obrirem debat per exposar les nostres inquietuds. La conclusió de les últimes jornades a les que vaig assistir va ser que la competència de la premsa gratuïta és la pròpia premsa gratuïta i això és un tema que, més que preocupar-nos, l’hem de debatre per veure com podem aprofitar les sinergies en altres sectors o suports.

Ja que es reflexionarà sobre què es fa a la resta del món, de qui creu que hem d’aprendre?

És difícil prendre un model perquè el lector és diferent a cada país. Els països nòrdics tenen els lectors més consolidats i, en canvi als mediterranis, fem més vida al carrer. No hi ha un model que ens ofereixi unes solucions que podem aplicar fàcilment al nostre cas. De fet, Catalunya ja és un referent de la premsa gratuïta a nivell mundial i un model a seguir. Estic convençut que els conferenciants que vinguin a explicar-nos les seves experiències, quan ens sentin també n'aprendran molt de nosaltres.

Premsa Local de Catalunya, S.L. Tots els drets reservats.