|
|||||||||
|
|||||||||
|
|
Entrevistes |
| Enric Rojas, director d'Urbe TV |
||||||||||||
«Estem convençuts que el nostre és un projecte guanyador» |
||||||||||||
Una de les sorpreses que va deparar el destapament
dels projectes que es disputen els 59 canals de TDT privada a Catalunya
-amb l’obertura pública del sobre B del passat 8 de març-
va ser que Urbe TV deixés enrere el bilingüisme que fins al
moment practica per apostar per un model 100% en català. El director
del canal, Enric Rojas, disipa les raonables suspicàcies que aquesta
decisió hagi pogut generar i descarta qualsevol mena de tacticisme
per puntuar en un concurs que primarà els criteris lingüístics
i de proximitat. La intenció de Vocento va ser des del primer moment
defensar i apostar per una televisió netament en català.
Sigui com sigui, ho ha fet, i a hores d’ara el grup es manté
a l’expectactiva per veure com es resol un concurs pel qual ha apostat
molt fort, amb la compra de Flaix TV a pocs mesos que es convoqués
la tria..
Va sorprendre que Vocento, al presentar-se al concurs de la TDT per la demarcació de Barcelona, apostés per una graella 100% en català. Com va arribar a aquesta decisió? Des de la compra per part del grup sempre s’havia pensat en un projecte 100% en català. No és una decisió per puntuar més, sinó el projecte que té Vocento tant a Catalunya com a la resta d’Espanya d’adequar-se al màxim a la idiosincràsia de cada territori. Vocento és un grup regional i multimèdia més que estatal; a cada lloc on arriba busca tenir una tele, una ràdio i un diari. La línia editorial d’aquests mitjans no és única, depèn molt d’on es troba. Ara Vocento ha apostat per Catalunya perquè creu que qualsevol grup de comunicació de la seva importància ha de ser-hi present.
Està clar que la llicència marca un abans i un després. Vocento va fer una inversió molt important en la compra al Flaix TV, lògicament va costar molts diners. En conseqüència, vol esperar una mica a veure què passa amb el concurs per portar a terme el projecte que ha presentat; no tindria sentit que ara comencessim a comprar continguts. Tot i això, cobrim les quotes que marca la llei.
Com que hi ha dues parts implicades no sé si estic en condicions de dir-ho, és una qüestió delicada.
Entenc que pot donar aquesta sensació quan
compres una llicència a dos anys vista de l’apagada i a sis
mesos del concurs. El que teníem molt clar és que volíem
estar a Catalunya i era una manera de començar, de demostrar abans
de l’apagada que érem capaços de fer una bona televisió
de proximitat. Si et presentes a un concurs sense tenir televisió
el que poses sobre el paper els licitadors s’ho han de creure, però
a dia d’avui tots els estaments implicats poden veure el que fem
encara que no sigui la versió definitiva. Sempre hi ha l’opció
de presentar-se tal qual al concurs i que sigui el que deu vulgui, com
han fet d’altres: RBA, Intereconomía, Planeta… Però
volíem donar la sensació que el grup creia en un projecte
en català i consistent. La decisió de comprar Flaix TV va
ser, doncs, completament autònoma?
Quant a imatge corporativa i nom es mantindra tot igual, tampoc canviarà el llibre d’estil. Però sí farem una programació una mica diferent a l’actual. La graella serà continuada de les vuit del matí fins a dos quarts de dues del vespre i se centrarà en Barcelona. A primeres hores del matí i a les primeres de la tarda, quan el consum televisiu és més baix, hi haurà bastantes repeticions. La resta del dia oferirem tot tipus de programes basats en la informació i la proximitat. La producció pròpia dedicada als informatius serà nostra al 100%. A les vuit de la tarda emetrem un informatiu en directe des del carrer, cada dia a un lloc diferent de Barcelona. A les onze, un altre, ja més tradicional. També hi haurà programes com 24 hores amb.. que farà la gent d’aquí. Els espais de música, d’entreteniment, sovint els encarregarem a productores independents catalanes, com Mediapro, Banana TV, Gestmusic…
Nosaltres mantenim un nom propi per a cada televisió però tots els canals s’engloben dins de Punto TV, que té funcions fonamentalment comercials. És molt més fàcil vendre 13 milions d’audiència a tot l’Estat que un milió i mig d’espectadors en el meu cas o 200.000 en un altre. La continuïtat de Punto TV, el grafisme i el llibre d’estil són iguals per a tothom però cada tele té les seves hores de producció local. Aquesta estructura també ens ajuda a la compra de continguts. Punto TV ens permet ser més competitius com la FORTA per a les autonòmiques.
El que tinc claríssim és que amb la televisió local el ciutadà s’ha de sentir identificat. Ha d’oferir-li el que no troba enlloc més, que pugui denunciar els seus problemes, que noti que existeix interactivitat. En certa manera, això explica l’èxit de les televisions històriques que amb molts menys recursos s’han fet un marca. La proximitat no serveix només per guanyar un concurs, sense ella no tens futur. Tu no pots competir amb un programa de cuina tan ben fet com el d’Arguiñano, però si pots entrevistar els cuiners dels restaurants més visitats de Barcelona in situ, per exemple. Has d’arribar a aquest nínxol de gent.
Aquest és un projecte arriscat. Hi ha molta gent que ha hagut de fer grans inversions en poc temps. Tot i que el nostre pla de negoci el tenim clar i el podem complir, estem parlant de començar a fer cash flows positius o punts d’equilibri d’aquí a quatre anys. L’avantatge respecte a un grup més petit és que hi ha un suport econòmic i de projecte al darrere, perquè les despeses les tindrem des del primer dia però els ingressos vindran quan vindran. S’ha de tenir l’autosuficiència econòmica suficient per fer front a aquests projectes.
Crida l’atenció l’interès que han despertat als grans grups les llicències de TDT local a Catalunya, quan tots coincideixen en què caldrà esperar per obtenir beneficis… Jo crec sincerament que aquest projecte sortirà
endavant i ens compensarà a tots, malgrat que els primers anys
seran durs i haurem de tenir paciència. Si tu em dius: “Fes-me
una televisió rentable des del primer dia”, jo te la faig
demà: porno, tarot, SMS, trucades… Aquestes coses venen,
tenen la seva audiència. Hi ha teles que fent això guanyen
diners i fins i tot s’han presentat el concurs. Nosaltres creiem
que una televisió rendible es pot fer amb informació i entreteniment.
El pastís publicitari és suficient després de l’adequació
de demarcacions i televisions que s’ha fet, i potser sí que
no ho és amb el batibull actual. Si hi ha alguna cosa que ha tingut
bona el concurs de la TDT es posar una mica d’ordre en tot això. |
||||||||||||
Premsa Local de Catalunya, S.L. Tots els drets reservats. |