Montserrat Minobis, directora de Catalunya Ràdio.

«Moltes de les crítiques que es van formular contra la meva presència a Catalunya Ràdio van ser bàsicament pel component de ser una dona que arriba a un lloc de responsabilitat»

Natàlia Araguàs (text) // Sebastián Scarso (fotos)

Després de més d’un any en primera línia de l’ens públic, la directora de Catalunya Ràdio s’asseu a fer balanç. Dona, militant d’esquerres, exdegana del Col•legi de Periodistes i forjada al dia a dia de la ràdio, Montserrat Minobis encara no s’explica el procés en què un canvia la carxofa per un despatx amb vistes a la Diagonal. La paladina de Majó parla sovint en passat, present i futur de les seves conviccions, no dubta en assenyalar amb el dit els qui li han estat hostils i, el que és més estrany, conserva la capacitat d’indignar-se malgrat les subtileses del seu càrrec.

Quina diagnosi faria de la salut actual de Catalunya Ràdio pel que fa a l’audiència?

Som líders. No crec que s’hagi de partir de qualsevol mena de consideració que no sigui aquesta. Som l’emissora més escoltada del país.

No obstant, a l’últim EGM, RAC-1 retallava distàncies amb vostès...

Pujava només en un programa i no tant substancialment. Enfront de la nostra, que era una aposta nova, pujava un programa d’esports que era una aposta segura perquè ja feia temps que es feia. A més, els índexs d‘audiència d‘aquesta persona, que havia estat fins feia poc a la nostra emissora, tampoc reflectien els mateixos resultats que havia tingut el seu antecessor en aquest programa. Per tant, ells van llençar les campanes al vol de manera precipitada. Pel que fa a l‘audiència, jo estic molt tranquil•la.

Parla, òbviament, d’en Jordi Basté. Recentment, van ampliar l‘horari del Teva Meva fins a l‘una de la matinada. Un dels arguments de Basté per abandonar Catalunya Ràdio va ser precisament la retallada de l‘horari. Amb aquesta ampliació li donen, en part, la raó?

No. A ell li vam proposar exactament igual, de dos quarts dotze fins a la una; va ser ell qui no va voler. Nosaltres hem fet un canvi en el Teva Meva només en el sentit que, quan va començar, vam fer una aposta important per dues persones de la casa, un home i una dona, Jordi Itúrria i Coia Ballesté, però no sabíem si ells dos s‘avindrien. Vam decidir que en principi fessin només una hora de programa i que, si tots dos funcionaven, no ens feia res ampliar aquesta franja fins a l‘una de la matinada. Hem vist que el resultat era bo i per tant l‘hem ampliat. És un retoc que nosaltres ja havíem previst inicialment.

Una altra de les novetats de programació, aquest cop de Catalunya Cultura, és l‘informatiu adreçat a immigrants Mosaic, en àrab, amazic i castellà. El fet d‘introduir aquesta llengua, pensant en el col•lectiu llatinoamericà, també ha ha generat crítiques. Què hi respondria?

Primer, que no entenen res i segon, que no han escoltat el programa. Si haguessin escoltat el programa veurien que aquest informatiu de deu minuts està format per diferents apartats. Cada apartat té el seu enunciat en català i tant al començament com al final hi ha un resum en català de tot el que es diu. A més, hi ha recomanacions tant de qüestions que afecten el nostre país com d’altres que tenen a veure amb el país d’origen dels immigrants. Qualsevol consideració que es pugui fer al marge d‘això és equivocada.

Pensen ampliar els espais que té la immigració com a públic potencial?

Aquest és un experiment que es troba en una fase molt inicial. Nosaltres sabem que hi ha més col•lectius d‘immigrants, però després de consultar-los tots i consultar també associacions de molt pes al país, vam observar que els dos més importants eren els marroquins, en la seva vessant berber o amazic, i els llatinoamericans. Tothom ens va dir: mira, no volgueu estirar més el braç que la màniga, comenceu amb un espai més reduït i ja anireu ampliant a d’altres col•lectivitats. I això és el que farem si el programa ens funciona; de moment sí ens està funcionant i molt bé. Moltes associacions d‘immigrants ja ens estan reclamant la seva presència en aquest espai, més endavant ja ens ho plantejarem.

S‘han fet sentir veus que parlaven d’un procés de desnacionalització a Catalunya Ràdio?

Hi està treballant la mateixa gent que hi treballava. Estem tenint els mateixos continguts que teníem. On és la desnacionalització? Aquesta afirmació no és veritat en absolut, és una pura maniobra política.

Sent que hi ha un sector polític de Catalunya que li ha fet el buit?

Oh, i tant. No el buit, m‘han assetjat. Aquest sector polític ha vingut a manifestar-se davant de l‘emissora de la ràdio. El buit és una altra cosa, el buit no m’importa; el que sí que m‘importa és que m‘assetgin.

De fet, les seves primeres actuacions van ser bastant polèmiques. Creu que el temps li ha donat la raó?

Nosaltres vam començar una programació a començaments de setembre i per tant portem quatre mesos amb una graella que sí ens està funcionant. Pel que percebem estem en el camí correcte. Catalunya Ràdio ha mantingut la seva estructura vital, l‘únic que hem fet són petites incorporacions que ens han ajudat a mantenir el to més amunt.

No obstant, les seves reformes a la graella van implicar la desaparició de programes que portaven molt de temps, com La nit dels ignorants o Rotllana oberta.

La ràdio és el mitjà de comunicació més dinàmic del món. El que hem fet és donar-li més dinamisme: no tots els programes són eterns. L‘únic que hem fet és incorporar-hi dones, que no hi havia dones a la nostra programació; tampoc hem prescindit de ningú. El Xavier Graset està fent un magnífic programa els diumenges, el Tot Gira, que tracta no només d‘esport sinó també del lleure, perquè la gent a qui no li agrada l‘esport continuï sintonitzant-nos. Hem fet una aposta molt important perquè, a causa de les retransmissions esportives, els caps de setmana no perdem el gruix de l‘audiència a la qual no li agrada l‘esport. En Solé i Sabater també està fent un programa adequat al seu perfil d‘historiador. No hem perdut ningú; senzillament hem canviat coses.

Durant la presentació de la nova programació vostè va declarar que estaria satisfeta si es triplicaven els oients de Catalunya Cultura. Ho manté?

I menys i tot. (riu) L‘aposta és molt agosarada, convertir una emissora de ràdio en una oferta cultural que pugui ser el referent de la cultura en el nostre país. De la mateixa manera que ja tenim Catalunya Informació com a referent de la gent que vol estar pemanentment ben informada.

O sigui, baixa una mica el llistó, ja no demana que es tripliqui sinó mantenir un grup d‘audiència fidel?

Exacte. Nosaltres el que volem és fidelitzar una audiència que sàpiga que Catalunya Cultura li està oferint una oferta cultural que personalment li interessa, sigui de l‘especialitat que sigui.

Preveuen algun canvi més per a Catalunya Música i Catalunya Cultura? I a Catalunya Informació?

No. Catalunya Música ja té la seva graella conformada i, a part de la graella, el canvi més significatiu és la nova revista de programació mensual. Pel que fa a Catalunya Informació si que introduirem petit retocs per tal que no sigui tan reiterativa; procurarem que a cada franja horària hi hagi alguna novetat que cridi l‘atenció de la gent. El que sí que ens interessa fer a Catalunya Informació és fer visible l‘esport femení, el gran oblidat de tots els mitjans de comunicació. De fet ja li dediquem l‘atenció que creiem que es mereix a la nostra secció d‘esport, però intentarem ferñlo veure encara més.

Parlant de la guerra de les audiències, i de la manera que Catalunya Ràdio competeix en les retransmisions i programes esportius amb emissores com RAC-1, l‘esport femení no és precisament el que tingui més seguiment o potser és que fins ara no se li ha donat l‘oportunitat...

És que no s‘ha fet l‘experiment mai. Nosaltres som unes emissores de ràdio públiques, al servei de la gent. D’esport femení se‘n fa moltíssim. Per tant la nostra obligació és reflectir aquesta realitat a la societat actual, on hi ha moltes dones que practiquen l‘esport ja sigui competitiu, de risc... Hi ha equips de dones que estan competint a lligues europees. I crec que es mereixen per part de les emissores públiques l‘atenció pertinent.

Vostè va afirmar en una entrevista que no se li haurien fet tantes crítiques si hagués estat un home...

Probablement. (riu)

Encara ho pensa?

Sí, sí que ho penso, n‘estic convençudíssima. Som molt poques les dones que podem ocupar llocs de responsabilitat en aquests moments i quan hi arribem, com que majoritàriament l‘entorn està dominat pels homes, es creen reticències que normalment ells no tindrien. Moltes de les crítiques que es van formular abans de l‘estiu contra la meva presència a Catalunya Ràdio van ser bàsicament per aquest component de ser una dona que arriba a un lloc de responsabilitat. Jo agraeixo la confiança que tant el director general de CCRTV com el Govern de la Generalitat han dipositat en mi; crec que es un reconeixement als meus anys de professió i per tant espero no defraudar les expectatives.

El començament del seu mandat va ser bastant convuls...

En el moment que jo vaig accedir al càrrec es van donar una sèrie de circumstàncies que ens van dificultar la feina. Jo vaig arribar aquí sola, no vaig venir acompanyada del meu grup d’amics. A l‘hora d’elaborar el meu equip de col•laboradors i col•laboradores vaig comptar amb gent de la casa perquè jo sabia que hi havia un potencial humà i professional realment extraordinari i que no em calia anar a buscar-lo fora. Per altra banda, vaig trobar suport en gent com l’Enric Frigola, una persona que ja fa dos o tres anys que era aquí. Tots dos de l‘Empordà, fa molts i molts anys que ens coneixem, vam coincidir tots dos a Ràdio 4 i en alguns casos a Televisió Sant Cugat, a la qual jo hi havia fet diferents programes... Gent com ell em va recolzar per tirar endavant el projecte de les emissores de la Generalitat.

A la casa l’han rebuda bé, doncs...

A veure, en un primer moment va haver-hi una certa sensació de desconcert però, una vegada posades les coses al seu lloc, quan em van conèixer més personalment, tot es va anar reciclant. També es van donar unes circumstàncies polítiques que segurament no ens van afavorir massa per tenir un contacte directe amb la gent: es van produir unes eleccions autonòmiques, unes eleccions generals, la possibilitat d‘una treva... I mentre això passava jo havia de crear el meu equip de col•laboradors més directes, havia de crear la programació per a la temporada següent que començava al setembre i acabar d‘ajustar la de l’estiu. Va haver-hi un cúmul de circumstàncies que ens ho van posar tot plegat molt difícil i alguns partits polítics d‘aquest país van mostrar la seva hostilitat cap a mi particularment. Vull dir que es va crear un ambient no massa bo, i tot i així vam saber capejar el temporal molt bé. I avui crec poder dir que estem en una situació magnífica.

És que el seu càrrec, per la dimensió que té de públic, sempre està exposat a què tothom n’opini?

Sí, esclar, lògic, són les emissores de la Generalitat i ara per ara qui nomena el director general és el Govern. A mi m‘agrada pensar que el director general em va triar perquè he treballat durant més de 40 anys a la ràdio i tinc un bagatge professional important. Seria absurd que vingués a buscar-me per paràmetres polítics: jo sóc una persona que ha treballat a la ràdio, tot i que he tingut les meves simpaties polítiques i les tinc; és evident, no les he amagades mai. Tothom sap que vaig militar durant uns anys a Unió Democràtica, que vaig ser fundadora de Nacionalistes d‘Esquerra i després em vaig passar, no com a militant, sinó com a pura simpatitzant, a Iniciativa per Catalunya. I punt, s‘ha acabat. Tothom té dret a tenir una opció política en aquest món, dret que jo defenso no només per a mi sinó per a tothom. Per què els periodistes no podem defensar una opció política? Som persones com els altres. Una altra cosa és que després la gent no sàpiga separar aquestes dues qüestions, però jo crec que les he separades sempre perfectíssimament bé.

Fins a quin punt creu que una persona hagi estat simpatitzant o militant d‘un partit la limita per ocupar un càrrec, com el seu, públic?

Es tendeix a pensar que això condiciona i no és veritat en absolut, és clar que no. Si s‘és un bon professional no té perquè condicionar, tothom té una opció política. A l‘hora de votar hi anem tots.

No obstant, vostè advocava per la desvinculació dels càrrecs públics amb el govern de torn?

Això ja es farà, s‘està fent la nova Llei de l‘Audiovisual. Jo sempre he defensat, ja ho vaig defensar des del meu paper de degana del Col•legi de Periodistes, que aquesta mena de seleccions s‘han de fer des d‘altres criteris, des dels criteris de la professionalitat. Ho vaig defensar, ho defensaré i ho continuaré defensant.

Com a degana del Col•legi també va declarar que estava en contra dels blocs electorals?

I ho estem; hi estem en contra absolutament i el director general ja ho va manifestar durant la seva compareixença davant la comissió de control parlamentària. Jo també estic al seu costat seu en aquesta qüestió. No hi ha cap país del món, almenys europeu, que són els més pròxims, on es faci una cosa semblant.

Precisament, aquestes declaracions de Majó van aixecar polèmica al comitè professional de CCRTV, que va qualificar-lo de contradictori.

El senyor Majó no va ser contradictori, es va atenir a una decisió de la Junta Electoral que és qui controla aquest tema.

Creu que en el futur es podran fer desaparèixer els blocs electorals o és una utopia?

Depèn dels partits polítics, no de la CCRTV. Ja ho va dir el senyor Majó i jo hi estic d‘acord.

Majó també va dir que ara mateix veia molt difícil que els partits es posessin d‘acord en aquest sentit.

Jo crec que els partits en algun moment s‘hauran de posar d‘acord. Mira, si ens hem dotat d‘una Constitució europea i pertanyem a Europa és lògic que actuem amb paràmetres europeus. Si aquests paràmetres són els de total llibertat pel que fa a la informació, algun dia o altre nosaltres haurem de parar. No és el director general, són els partits polítics els qui entren en contradicció amb ells mateixos i l‘esperit democràtic.

Dins dels plans de futur de Catalunya Ràdio hi ha un canvi de seu?

Ho estem estudiant. Som quatres emissores de ràdio que treballem les 24 hores del dia i hem hagut d‘agafar d’altres elements del nostre entorn. Estem buscant una seu on poder estar-hi amb la comoditat que una feina d‘aquestes característiques requereix. No és per a avui ni per a demà, ho estem buscant.

Es va parlar que es necessitarien com a mínim 6.000 metres quadrats?

Esclar, lògic.

I no en tenen ni idea d‘on es podrien establir? Amb un local d‘aquestes dimensions han de tenir alguna idea,

N’hem vist dos o tres, alguns s‘assemblaven bastant al què nosaltres volíem, d’altres no, però les ofertes són les que són. Algunes ens interessen per la ubicació i no pel preu. Som una entitat pública i per tant també hem de ser rigorosos amb la qüestió econòmica. Treballem sense pressa però sense pausa.

El canvi de seu serà a curt termini?

Depèn de si trobem el que estem buscant. Si ho trobem de manera immediata, en dos anys ho podem tenir resolt; també s‘han de fer moltes obres i adequar l‘edifici a les nostres necessitats particulars. Tot depèn de si ho trobem de manera immediata o no. És evident que a mi m‘agradaria trobar-ho aviat, però tampoc em desespera.

Com afronten vostès el tema de la migració digital?

Nosaltres estem preparats; estem emetent ja en digital. Tenim els quatre canals actuals i dos més, un total de sis canals en digital. Una altra qüestió és la cobertura, que no hi ha una informació adequada a nivell de població, que la indústria tampoc s‘ha preocupat de posar al mercat els aparells necessaris... És a dir que hi ha diversos factors. A més, existeix una directiva europea que va marcar un límit pel canvi de la televisió analògica a la terrestre i un govern espanyol que ha posat la data. Però per a la ràdio, ni una cosa ni una altra, no s‘ha concretat res al respecte. La ràdio és una mica l‘últim reducte, la televisió ja ho té tot molt clarament definit. El govern català està molt interessat en què nosaltres siguem l‘avançada en la ràdio digital, que ho som en comparació amb la resta de l‘Estat, però ens falta concreció de l‘apagada de la ràdio analògica. Aquest és un procés que està encara molt verd.

També estan negociant l’obtenció d’una freqüència d’ona mitjana?

Sí, però aquest tema no depèn de mi. Si només depengués de mi, ja la tindríem. Va per bon camí, això segur.

Com s‘arriba del periodisme que vostè feia als seus començaments a Ràdio 4, molt de carrer, a ocupar un càrrec de gestió?

No sé com s’hi arriba, jo hi he arribat i de cop i volta. És evident que no és igual estar amb un micròfon que en un despatx o en una taula rodona com estem ara tu i jo. Malgrat que la gestió és més diversificada i més complexa, és el mateix en el sentit que tot es tracta de fer ràdio. Però la responsabilitat primera i última, malgrat que traballis en equip, recau sobre tu.

Premsa Local de Catalunya, S.L. Tots els drets reservats.