José Manuel Alcáñiz, responsable de llibertat d'expressió d'UGT de Radiotelevisió Valenciana (RTVV)

«Canal 9 funciona com una extensió del gabinet de premsa del PP valencià»

RTVV pot presumir de ser el primer mitjà audiovisual dins de l'àmbit estatal que va regular la clàusula de consciència i el secret professional, així com que de la primera que va tenir un Estatut de Redacció i un Comité Professional que redactava informes, d'ús interns, sobre la qualitat del producte televisiu i la pluralitat dels informatius. Tot això esdevenia el 1997 producte d'una promesa electoral d'Eduardo Zaplana que el 1995 va guanyar als socialistes la Generalitat Valenciana. Però, ja se sap, feta la llei feta la trampa, o així almenys ho veu José Manuel Alcañiz, delegat d'UGT a l'ens televisiu autonòmic i responsable de llibertat d'expressió, que va estar durant dos anys al comité professional que, des del primer moment, va emetre uns informes molt negatius cap a la política informativa de RTVV. Aquests però no eren vinculants, ni tenien cap força jurídica, es basaven en la bona fe de les parts cosa que, segons Alcañiz, no ha existit per part de la direcció de la televisió pública valenciana. Per al membre de l'UGT caldria establir un Consell Audiovisual Valencià, similar al que ja funciona a Catalunya o França, per garantir la pluralitat informativa.

Vicent Canet

"El màxim defecte d'aquells primers anys de televisió eren un cert oficialisme. No es tractava que estiguérem controlats per cap partit en concret només que seguíem molt l'acció de govern, però també les rodes de premsa que feien els populars. Érem oficialistes en el sentit pejoratiu de no ser un mitjà de comunicació independent sinó molt institucionalitzat". "Portem dos anys sense poder constituir el comité professional. Com que els informes eren molts negatius per a la casa des del primer moment, sobretot en l'època que va ser director a Jesús Carrascosa, això es va convertir en una olla a pressió”. "La línia informativa de C9 sembla més una extensió del gabinet de premsa del PP que la d'un mitjà públic i independent. El canal autonòmic practica un impressionat seguidisme partidista. S’emet només el que li interessa al PP i a la Generalitat presidida per Francisco Camps, s’exagera tot el que es pot afavorir-los i s'amaga el que pot perjudicar-los o afavorir a l'oposició.". "Caldria crear un Comité Audiovisual Valencià a l'estil del que hi ha a Catalunya o a França, com una eina imprescindible per garantir el pluralisme. Un organisme que tingués competències suficient i capacitat sancionadora o, si més no, capacitat de proposar sancions a les Corts Valencianes o el Consell". "Es tendeixen a magnificar tots els conflictes que es puguen relacionar amb Catalunya a partir d'elements com l'Estatut, la llengua i l'aigua. Aquests temes obrin els noticiaris quan hi ha temes més importants que afecten els valencians i que no són tractats per la cadena perquè perjudica el PP”. "Actualment existeix un model de televisió bilingüe després que en un primer moment es doblaren telesèries i pel•lícules. Des del comité d'empresa sempre hem demanat una televisió pública, de qualitat i en valencià".

Com qualificaria l'etapa en què la televisió pública valenciana va estar sota governs socialistes

A l'hora de crear la RTVV l'any 1989 es va partir d'un consens bàsic de tots els partits polítics. Durant els primers anys no va haver-hi cap problema respecte del model de televisió autonòmica, l'oposició de llavors (bàsicament el PP) no va qüestionar res. Això va ser així fins que Eduardo Zaplana es fa en l'alcaldia de Benidorm i té expectatives de guanyar la Generalitat. Llavors va començar la política de terra cremada, com fan ara també els populars, on val tot per desbancar a l'adversari polític. Un dels objectius de Zaplana per assolir la presidència de la Generalitat Valenciana era atacar a RTVV i per això va rebentar aquell consens inicial entre partits i va començar a denunciar coses que mai s'havien criticat fins llavors. Des d'aquell moment el discurs oficial del PP va ser que la televisió pública valenciana estava totalment manipulada. En aquest sentit, Zaplana va marcar com a compromís electoral fer un Estatut de Redacció i un Comité Professional per a mantenir la independència dels mitjans. I, de fet, ho fa, quan guanya les eleccions del 1995 i en el següent conveni col•lectiu, concretament el de 1997, s'inclou un estatut de redacció com una part més dels acords laborals.

Considera, des del seu punt de vista, que en l'etapa socialista hi va haver algun tipus de parcialitat informativa?

El conjunt de persones que estem des del principi, i que hem estat molt crítics durant l'època socialista, ara opinem que el màxim defecte d'aquells primers anys de televisió eren un cert oficialisme. No es tractava que estiguérem controlats per cap partit en concret només que seguíem molt l'acció de govern, però també les rodes de premsa que feien els populars. Érem oficialistes en el sentit pejoratiu de no ser un mitjà de comunicació independent sinó molt institucionalitzat. En aquest sentit, cal assenyalar que amb els socialistes els informatius podien ser acusats de tendenciosos, però mai de propaganda política com sí que ho és ara amb els del PP. Durant aquells primers anys, sempre s'intentava contrastar les informacions amb la font contrària, actualment només es fa això si la informació perjudica al PP per demanar-los a ell la seua opinió.

Abans que s'iniciaren les emissions molts esperaven que Canal 9 emetera totalment en valencià, però finalment no va ser així. Com ho valora?

Això va portar molts problemes perquè va excloure a una part de la societat valenciana, els sectors nacionalistes. Aquests defensaven que l'emissora havia de ser totalment en valencià per prestigiar la llengua. Actualment existeix un model de televisió bilingüe després que en un primer moment es doblaren telesèries i pel•lícules. Des del comité d'empresa sempre hem demanat una televisió pública, de qualitat i en valencià. Totalment pública, sense la participació de productores externes, íntegrament en la llengua dels valencians i que tinga una qualitat que la diferencie de les televisions comercials.

Quins són els continguts del Comité i l'Estatut de Redacció?

En mitjans audiovisuals, el de C9 va ser el primer de l'estat i, incloent-hi els mitjans escrits, va ser el segon després de El País. Realment va ser una fita importat perquè vam assolir un Estatut de Redacció, que s'afegia com a annex al Conveni Col•lectiu, en un moment en el qual encara no estava regulat per llei la clàusula de consciència i el secret del professional i que a més creava la figura d'un Comité Professional. Aquest comité havia de funcionar com un òrgan de control intern dels continguts, se suposava que era la garantia de compliment dels acordS. Però aquest estatut es basava en la bona fe de les dues parts, i ací estava la trampa, els informes que realitzava el comité no eren vinculants i la direcció se'n podia desentendre. Aquests estudis sobre els continguts de la RTVV, que s'elaboraven mensualment, haurien d'haver estat documents de treball interns per millorar la qualitat del producte audiovisual i impulsar la imparcialitat informativa. Però des del primer moment la direcció de RTVV es va mostrar hostil i va arribar a fer comunicats interns per desprestigiar-nos i a sotmetre a la redacció a una gran pressió. Després de tot això vam passar a fer públics uns informes que només havien de ser documents interns per millorar la televisió pública.

Tinc entès que a partir del 2003 el comitè professional no ha pogut constituir-se, que ha passat per què això siga així?

Portem dos anys sense poder constituir-lo. Com que els informes eren molts negatius per a la casa des del primer moment, sobretot en l'època que va ser director a Jesús Carrascosa, això es va convertir en una olla a pressió. Van començar per desprestigiar aquest òrgan i van intentar presentar candidatures per introduir a gent propera a la direcció al Comité Professional però van fracassar. Llavors van optar per intentar que no hi hagués la suficient participació cal que vote més del 50% dels treballadors -entre realitzadors, redactors i càmeres- per elegir-lo. I això va passar el 2003 que, després de repetir les eleccions dues vegades, ens vam quedar en un 47%. Quant vam signar l'Estatut de Redacció mai ens vam pensar que això ens podria passar perquè llavors la participació se situava en el 80%.
Per arribar a aquesta situació la direcció de la televisió pública valenciana s'ha dedicat a duplicar la plantilla per poder introduir gent que li siga de confiança. En els últims anys la direcció s'ha dedicat a no obrir oposicions i contractar només a aquells que siguen afins al PP. A més, els contracten en una situació laboral precària per poder controlar-los millors, perquè ser funcionari dóna més marge per resistir les pressions polítiques. Una altra gran coartada va ser la creació de Punt 2 que els va permetre ampliar plantilla per ficar gent propera als populars i relegar-nos als que portaven des del primer moment als més crítics a un canal amb pocs mitjans i escassa repercussió en audiència.
En qualsevol moment el Comité d'Empresa pot convocar de nou les eleccions al Comité Professional, però per ara està tot molt aturat. Ja s'ha treballat molt per intentar canviar la situació però a penes si s'ha aconseguit res. Hem anat al Síndic de Greuges i hem presentat denúncies a la magistratura, però no hem obtingut cap èxit. Només hem aconseguit que es paralitze la privatització de la RTVV via judicial però cap condemna a la manipulació informativa. Des dels tribunals el que ens diuen és que es poden arribar a a jutjar casos concrets de manipulació però no es pot fer una condemna global d'una televisió per manipulació que és el que hem intentat. Ara mateix, des de la desaparició del comité professional en 2003, des d'UGT elaboraven informes mensuals, menys exhaustius, al voltant de la manipulació però ja fa uns mesos que s'ha aparcat aquesta tasca. De fet, existeixen divergències sobre l'estratègia a seguir: des de CCOO consideren que la tasca del comité professional correspon a la redacció no als sindicats, en canvi des de UGT pensem que també hi hem de participar.

Com definiria la política informativa de Canal 9?

La línia informativa de C9 sembla més una extensió del gabinet de premsa del PP que la d'un mitjà públic i independent. El canal autonòmic practica un impressionat seguidisme partidista. De fet, entre 1998 i 2004 la que va ser directora general de la cadena valenciana, Genoveva Reig, havia estat durant els set anys anteriors cap de premsa i assessora d'imatge de Zaplana. S’emet només el que li interessa al PP i a la Generalitat presidida per Francisco Camps, s’exagera tot el que es pot afavorir-los i s'amaga el que pot perjudicar-los o afavorir a l'oposició. Si el PP genera alguna notícia no es busca contrastar l'opinió, mentre que si les declaracions les fan el Bloc, el PSPV o EUPV, de seguida es busca la resposta dels populars.
S'exclouen dels informatius totes aquelles notícies que puguen perjudicar els populars. Per exemple, el cas Fabra, un presumpte cas de corrupció del màxim dirigent del PP de Castelló, Carlos Fabra, no existeix a C9 quan ha tingut titulars i portades a altres mitjans. Això també ha passat amb les diferents vagues i manifestacions contra l'anterior govern popular de Madrid. La Vaga General de 2002 que va fer que es retirara el “decretàs”, segons els informatius del canal valencià, pràcticament no va existir. El més escandalós van ser les manifestacions en contra de la Guerra d'Iraq del 14 de febrer de 2003, les més grans de tota la història del País Valencià, que no va merèixer més de 30 segons en els informatius d'aquesta emissora. En contraposició es treien contínuament al llavors Ministre de Defensa, Federico Trillo, i el president del govern espanyol en aquell moment, José Maria Aznar, dient com era de bona la guerra.
Es tendeixen a magnificar tots els conflictes que es puguen relacionar amb Catalunya a partir d'elements com l'Estatut, la llengua i l'aigua. Aquests temes obrin els noticiaris quan hi ha temes més importants que afecten els valencians i que no són tractats per la cadena perquè perjudica el PP. D'altra banda, fomenten la paranoia entre els valencians perquè estan contínuament difonent la idea que tots estan en contra de nosaltres. El darrer cas és el de la Unió Europea i l'informe que s'ha fet sobre l'urbanisme valencià que, segons la versió de Camps de la qual Canal 9 no fa més que insistir-ne, es tracta d'una conspiració contra els valencians, que és una operació (socialista) contra la nostra riquesa, model econòmic i imatge. Aquest mecanisme és general contra els socialistes, Zapatero, Catalunya i, ara, contra la Unió Europea i, en general, contra qualsevol oposicio a les seues polítiques. De fet, això no és nou, la creació d'un enemic exterior al qual tirar-li la culpa de tot allò negatiu que ens passa, és l'abc de la manipulació tal i com la va definir Goebbles. Un exemple clar són les dades de l'atur, quan són bones són gràcies al govern de Camps, quan són negatives ho són per les polítiques de Zapatero.

Com valora les concessions de TDT que s'han fet públiques darrerament per part de la Generalitat presidida per Francisco Camps?

No suposa més que una continuació i confirmació de la política de Camps cap als mitjans de comunicació: vol evitar qualsevol veu crítica i qualsevol tipus de pluralitat informativa.

Com considere que es podria solucionar aquesta situació?

Caldria crear un Comité Audiovisual Valencià a l'estil del que hi ha a Catalunya o a França, com una eina imprescindible per garantir el pluralisme. Un organisme que tingués competències suficient i capacitat sancionadora o, si més no, capacitat de proposar sancions a les Corts Valencianes o el Consell. Tot i que amb la situació actual no sembla fàcil que això ocórrega, des del principal partit de l'oposició, el PSPV-PSOE, sembla que s'està pressionat per garantir la pluralitat informativa sota l'amenaça de trencar el pacte estatutari en cas contrari.

Canal 9 es troba en el 4t lloc per audiències al País Valencià...

Aquesta setmana eixia en la premsa valenciana les darreres dades d'audiència dels nous programes de la temporada de Canal 9 (C9) que, en molts casos, no arribaven al 10% d'audiència. De fet, el 2005 ha estat un dels pitjors anys per al canal autonòmic, C9 esdevé la quarta cadena en audiència en l'àmbit del País Valencià després de Telecinco, Antena 3 i TVE. Només alguns programes com ara “Autoindefinits”, que també ha emés per TV3 -amb unes quotes del 17%-, els informatius -amb un 20%-, el cinema o el futbol -amb més del 25%- salven l'audiència del canal. La mitjana de Canal 9 de l'any passat va ser del 16,3% de quota (i en els darrers mesos per sota del 15%) i Punt 2, el segon canal autonòmic valencià, íntegrament en català, disposa d'una audiència del 2,4%.

Premsa Local de Catalunya, S.L. Tots els drets reservats.