Montserrat Abbad, directora de TVE a Catalunya

«No ens interessa competir amb TV3, el que volem és sumar»

El passat 14 de febrer va fer un any que Montserrat Abbad (Barcelona, 1963) va ser nomenada directora del centre de Televisió Espanyola (TVE) a Catalunya. Amb la incertesa que vivia la seu de Sant Cugat en aquells moments, Abbad va agafar les regnes de la cadena per col•laborar a reconduir la situació i poder encarar ara una nova etapa on els canvis tecnològics, els nous projectes i la intenció de convertir el centre en la segona seu de producció més important de TVE en l’àmbit estatal són els seus objectius més immediats. En aquesta entrevista en repassem alguns per determinar que, a poc a poc, la cadena va recuperant la salut de la que presumia quan Abbad va iniciar-hi la seva carrera professional als estudis de Miramar.

Judit Monclús (text) // Sebastian Scarso (fotos)

"A nosaltres no ens interessa competir amb TV3 que ja dóna un servei estupend a la societat i no volem tapar-lo. El que volem és sumar." "Molta gent se’ha recordat que té una televisió estatal en català gràcies al 59 segons.” "En arribar a la televisió pública suposa un luxe que no et puguis ni plantejar ferir la sensibilitat dels teus espectadors, traspassar els límits de la teleporqueria perquè ja no hi cap." "Sóc optimista perquè la professionalitat mai es perdrà sinó que cada vegada es valorarà més." "Esperem augmentar encara més el pes a nivell estatal del que ja gaudim ara mateix."

Fa una mica més d’un any que vas accedir a la direcció, quina valoració en fas d’aquest temps?
Queda molta feina per fer però podem estar contents sobretot després de com estava TVE a Catalunya abans de la meva incorporació. Un mes i mig abans del meu nomenament estava tot en perill: la programació en català, que la seu tingués les mateixes característiques que qualsevol altre centre territorial, etc. A partir d’aquí el que hem intentat és treballar el millor possible. Ara, amb l’inici del programa Memòries de la tele i gràcies a l’arxiu de Sant Cugat ens hem permès posar en marxa tímidament la digitalització de l’arxiu. El procés es va posar en marxa fa més de dos anys a tota TVE però proporcionalment es va fent a poc a poc. Passem per molts formats i ho estem passant tot a digital.

De quina manera encareu aquesta nova etapa?
Aquest any digitalitzarem la redacció dels serveis informatius perquè portem molt retard respecte a altres televisions espanyoles i europees. Acabem d’estrenar els platós d’informatius i els controls en digital des de fa poques setmanes. Estem treballant també amb la possibilitat de doblar l’àudio. Per exemple, els partits de l’ACB els donem amb els comentaris en castellà pel canal 1, però pel 2 analògic o el de la TDT es poden escoltar els comentaris que s’estan fent simultàniament a Ràdio 4 amb un comentarista de ràdio i un altre de televisió. És una cosa molt lògica que fins ara s’havia fet poc dins de RTVE i ara estem treballant més en conjunt. Volem que un mitjà alimenti l’altre.

Teniu previst fer més experiències en aquest sentit?
Ho fem amb el concurs de microrelats de Página 2 que s’emet a tot l’estat. La gent els envia a la web, d’allà se’n selecciona un cada setmana que guanya un premi que apareix a la televisió i els millors es locuten en unes peces molt treballades que també emet RNE per tota la graella. Preparem En Construcción, que és el programa contenidor per a adolescents que anirà de dilluns a divendres a La 2. Tindrà unes peces de ficció protagonitzades per uns becaris que arriben a TVE amb la idea de fer una web per a adolescents i es troben amb una programació espantosa. Llavors es posen a demanar ajuda de l’audiència. La intenció és que el programa mai estigui acabat del tot. Ho hem posat en marxa amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a partir d’uns estudis que havia fet sobre el perfil del nostre públic i els valors que cal mostrar. Amb la resposta que tindrem del públic a Internet, configurarem continguts. Més endavant també arrencarà el programa a la ràdio per sumar-se a aquesta iniciativa d’espais que es poden seguir a través de diferents mitjans.

Amb quina intenció els dueu a terme?
És un programa que té vocació de viure més a Internet però la televisió és una bona plataforma per llançar-ho. Els nois d’entre 11 i 16 anys són més consumidors de l’ordinador que de la pantalla de televisió. Ara, a diferència d’abans, els adolescents estudien, investiguen i se socialitzen a la xarxa. Precisament volem posar a través d’aquesta finestra eines que els ajudin a participar en el que és constructiu. Volem fer sobretot un espectador actiu i formar una gent que sàpiga fer ús d’aquesta allau de comunicació que rep.

Recentment heu iniciat el procés de renovació dels serveis informatius.
Vam tenir la sort d’estar formant part d’una empresa molt gran que té necessitats de tot l’Estat però també tenint atesa la particularitat catalana. S’ha de jugar com un privilegi pels ciutadans. Hem augmentat bastant la presència als informatius estatals, tenim una participació aproximada del 20% en televisions i ràdios de peces que es creen des d’aquí. Moltes de les peces d’esports per a informatius i Teledeporte també es fan des d’aquí. A migdia, l’informatiu, com que és el primer que s’emet, podem oferir titulars internacionals que encara no han aparegut a les altres cadenes.

El darrer curs també vau estrenar formats innovadors que han tingut bona resposta per part de l’audiència.
El format 59 segons és molt sòlid i molt interessant per poder donar el punt de vista català. Una cosa que com a servei públic no ens interessa fer és competir. A nosaltres no ens interessa competir amb TV3 que ja dóna un servei estupend a la societat i no volem tapar-lo. El que volem és sumar. Tenim un arxiu fantàstic que no té TV3 i que posem a disposició de qui el necessiti. Tenim un format fantàstic que només pertany a TVE com és el cas del 59 segons, doncs aquí estem amb ell. Pensem que sumem. Aquesta és una aposta arriscada perquè es prime time pur per parlar de política i actualitat. És l’aposta antitelevisiva però molta gent s’ha recordat que té una televisió estatal en català gràcies a aquest programa.

Tot i ser dues televisions en català, l’audiència es decanta molts cops més per TV3 que per TVE.
La nostra intenció és sumar i no competir. Som un servei públic. Lògicament en les hores d’emissió competim però en això no hi ha més remei. També treballem conjuntament en algunes coses com per exemple en la megaproducció Serrallonga, de gran qualitat i pressupost dirigida per Antonio Chavarrías.

Quines mancances veus a la televisió que es fa a Catalunya i la resta de l’Estat?
Depèn del funcionament i de si és empresa pública o privada. Jo he treballat molt en la privada i la pública té uns mecanismes diferents de funcionament que potser van en contra de la rapidesa i l’agilitat de la privada, però no crec que sigui només de la televisió, en general és de l’administració. A títol personal, arribar a la pública suposa un luxe que no et puguis ni plantejar ferir la sensibilitat dels teus espectadors, traspassar els límits de la teleporqueria perquè ja no hi cap, és molt agradable i molt més interessant perquè et sents part d’una cosa que és per a tothom.

Què penses de la participació dels ciutadans als mitjans: avantatge o inconvenient?
Sóc optimista perquè la professionalitat mai es perdrà amb això sinó que cada vegada es valorarà més. Un senyor que envia imatges que grava amb el mòbil no em preocupa. Assistim a un moment de canvi molt radical, és un procés de democratització al que ens haurem d’ajustar perquè és la realitat actual. La professionalització mai perdrà valor, al contrari; com tampoc ho farà la credibilitat perquè si una persona és professional investigarà la imatge rebuda i podrà aprofundir-hi més.

Quins plans de futur teniu en ment per a TVE a Catalunya?
Farem més inversió en materials i noves tecnologies més endavant. Posarem en marxa nous programes tant a nivell estatal com català i ja estem pensant en altres projectes. D’aquesta manera esperem augmentar encara més el pes a nivell estatal del que ja gaudim ara mateix.

-.-.-.-