Albert Sáez, president del Consell de Govern de la CCMA

«Som la televisió que estem més a prop dels criteris purament professionals»

Noves eleccions, nous conflictes a la CCMA pels blocs electorals. Mentre que el Consell de Govern de l'ens assegura que s'han eliminat, els professionals consideren que encara no és així, encara que s'hagin flexibilitzat com mai abans. En aquesta entrevista, Comunicació21 parla amb el president del recent format Consell, Albert Sáez, perquè exposi les seves consideracions a l'entorn de l'afer.

Àlex Gutiérrez (text)

La CCMA va anunciar la supressió total dels blocs electorals, però els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio segueixen protestant abans de cada cobertura informativa, perquè entenen que els seus criteris professionals estan coartats pels polítics.
Crec que el conflicte s’hauria d’emmarcar a nivell jurídic. Agafant la màxima perspectiva, es tracta d’una col·lisió entre el dret a la informació lliure, o sigui, l’article 20 de la Constitució i, d’altra banda, l’article 66 de la Llei Electoral que regula l’aparició dels partits polítics als mitjans públics durant la campanya.

Però la Llei Electoral no especifica la figura dels blocs. Literalment, diu: “El respecte al pluralisme polític i social, així com la neutralitat informativa dels mitjans de comunicació de titularitat pública en període electoral, estaran garantits per l’organització dels esmentats mitjans i el seu control previstos a les Lleis. Les decisions dels òrgans d’administració dels mitjans referits en l’indicat període electoral es poden recórrer davant la Junta Electoral competent, de conformitat amb allò previst en l’article anterior i segons el procediment que la Junta Electoral Central disposi”.
D’acord, però és que la Junta Electoral, gairebé sempre que s’ha pronunciat ho ha fet mantenint els blocs. I convé recordar que la Junta Electoral és un organisme format pels partits i que, com que es convoca cada cop de nou, no deixa jurisprudència. O sigui, allò que determina una no té perquè ser assumit per la següent, encara que a la pràctica així ha estat. I, ja que estem parlant en perspectiva històrica, m’agradaria recordar que l’article 66 de la Llei Electoral s’escriu en un moment històric molt concret, en el qual Adolfo Suárez es presentava com a candidat per la UCD, ell que havia estat director general de RTVE. La resta dels partits temien que en pogués posar l’ens al seu servei i van voler-se blindar amb un precepte que, analitzat en el moment present, és evident que està superat.

Tanmateix, la Junta no actua d’ofici així que, en teoria almenys, la CCMA podria intentar impulsar un sistema amb criteris exclusivament professionals.
A veure, el que està clar és que TV3 ha de jugar sempre dins de la legalitat. Ens podem llençar a la piscina, però el remei pot ser pitjor que la malaltia. Recordo que TVE va fer una proposta que la van tombar i, per tant, això ha comportat tornar als veritables blocs electorals. Nosaltres, de moment, portem mitja campanya i no hem rebut cap recurs. M’agradaria, doncs, que també es veiés aquest sistema com un blindatge per als periodistes davant dels recursos a la Junta Electoral.

Quines diferències hi ha entre els veritables blocs a què es referia i el sistema proposat pel consell de la CCMA?
Primer de tot, que el còmput per partits no s’ha de realitzar a cada informatiu, sinó que senzillament es fa al final de campanya. Això dóna molt de joc als periodistes per ajustar els temps. Si un dia hi ha un cara a cara Zapatero-Rajoy, el PSOE i el PP poden acaparar la cobertura, com és lògic de fer-ho amb criteris professionals, perquè tenen molts dies i espais per acabar quadrant-ho. Però és que, a més, quan es parla de proporcionalitat entre partits, a la CCMA s’ha fet una forquilla de 1 a 2’5 en comptes de fer proporcionalitat estricta, que podria arribar a donar ratis d’1 a 8. Finalment, una altra diferència substancial és que no cal respectar cap ordre concret, cosa que elimina l’efecte un tant grotesc de veure primer una rèplica i després la declaració que l’ha generada.

Aleshores, com explica la pruïja dels professionals?
Jo els he demanat que facin un recompte de les renúncies veritables que han hagut d’assumir amb aquest sistema. Quins dies i quines peces no s’han pogut fer verdaderament amb criteris professionals. Crec que caldria esperar a final de campanya per fer-ne la valoració. I, en tot cas, m’agradaria recordar que som la televisió que estem més a prop dels criteris purament professionals. Malgrat això, estem sortint a l’opinió pública mentre a TVE, per exemple, s’apliquen uns criteris molt més restrictius i a ningú sembla importar-li. Consti que no faig aquesta reflexió perquè em sàpiga greu a nivell personal. Penso sincerament que aquest tipus de polèmiques poden generar una pluja fina que els mitjans públics poden acabar pagant, d’alguna manera, en termes de prestigi.

Què proposa, per tant?
El que està clar és que és difícil actuar a nivell de Junta Electoral, per allò que dèiem abans de la manca de jurisprudència. A mi em sembla que la via impulsada pel Col•legi de Periodistes és la correcta: anar al Suprem i preparar-nos per una batalla legal que pot durar un cert temps.

-.-.-.-