Josep Maria Muñoz, director de L'Avenç

«La clau del nostre èxit va ser néixer en una conjuntura històrica precisa i respondre a una demanda social molt important»

La revista L’Avenç, referent de les revistes culturals en llengua catalana, compleix 30 anys. Ara, en commemoració de l’efemèride, la publicació se sotmet a un procés de renovació que passa per canvis en el disseny i els continguts. Tot això, amb la intenció d’arribar a nous públics però sense perdre l’esperit de contribuir al debat i la crítica dins del camp de les Humanitats. El seu director actual, Josep Maria Muñoz, repassa la història de la revista i avança nous projectes que sorgiran després d’associar-se amb RBA.

Judit Monclús (text) // Sebastián Scarso (fotos).

"Durant el franquisme s’havia negat la nostra història i havíem de tornar a enllaçar amb la tradició catalanista, republicana i demòcrata que tenim. Dels primers números de L’Avenç n’hi va haver que en van arribar a tirar 18.000 exemplars i se’n van fer diverses edicions." "Estem reflexionant per saber quin paper podem jugar nosaltres ara, que fos semblant al qual vam jugar el 1977, i com ho podríem fer per recuperar aquesta centralitat.” "Nosaltres hem tractat d’identificar quin paper podem jugar en el panorama del quiosc, en el comunicatiu i l’editorial. La mancança més important és l’existència d’una bona revista de cultura i ens estem movent en aquesta direcció." "Dins del paraigua gran d'RBA, a partir de setembre apareixeran llibres amb el segell de "L’Avenç" que es distribuiran per canals d'RBA La Magrana, però amb un segell específic propi. Aquest 2007 sortirem amb tres títols i esperem l’any que ve duplicar aquest nombre fins a sis." "Crec que aquest país té molts problemes però si es manté l’aposta pel rigor i la qualitat, acabes trobant el públic. Per això ens preocupava un cert rejoveniment dels subscriptors perquè n’hi ha molts que ho són des del principi."

Què significa que una revista com L’Avenç pugui arribar a celebrar els seus 30 anys d’existència?
En una cultura com la nostra, és beneficiós assegurar la continuïtat. De fet, L’Avenç porta el nom d’una revista de finals del segle XIX que va ser crucial per a la cultura catalana, perquè va introduir corrents europeus, modernistes i va donar suport a la reforma ortogràfica de Pompeu Fabra. L’Avenç va sortir en dues etapes al llarg dels anys 80 i 90, en total en uns 5 o 6 anys, i encara amb dificultats. Per tant, que hagi fet 30 anys demostra que, més enllà del fet que som crítics amb el moment que ens ha tocat viure, tenir el període de democràcia i autonomia més llarg del segle XX és molt positiu.

Quina ha estat la clau de l’èxit?
Primer, haver nascut en una conjuntura històrica molt precisa responent a una demanda social important, ja que durant el franquisme s’havia negat la nostra història i havíem de tornar a enllaçar amb la tradició catalanista, republicana i demòcrata que tenim. Dels primers números de L’Avenç n’hi va haver que es van arribar a tirar 18.000 exemplars i se’n van fer diverses edicions. L’altra clau és haver sabut arribar a un sector concret, haver fet una feina rigorosa, seriosa i sòlida per, a més, mantenir la revista amb una mala salut de ferro empresarial. L’Avenç ha tingut també el nombre suficient de subscriptors i lectors perquè pogués tenir aquesta continuïtat.

Aquesta demanda social que comenta, encara avui és tan important com fa 30 anys?
En aquest 30 aniversari ens hem estat replantejant el nostre paper perquè som conscients que la conjuntura és absolutament diferent, per sort, en molts sentits. La universitat, l’escola i els mitjans de comunicació han canviat extraordinàriament; per tant la demanda se satisfà per vies i maneres molt diferents i complementàries a les d’abans. Això és el que ens ha portat a fer una reflexió per saber quin paper podem jugar nosaltres ara, que fos semblant al qual vam jugar el 1977 i com ho podríem fer per recuperar aquesta centralitat.

A l’editorial d’aquest darrer número apunta que en 30 anys han canviat moltes coses però que la cultura s’ha marginat. Per què ho creu?
Hi ha un element objectiu bastant clar: el pressupost. En un país el debat parlamentari essencial és el debat sobre els pressupostos. Aquí és on es marquen les línies de les polítiques públiques. Catalunya ha estat durant molt de temps a la cua de la despesa cultural per part de la Generalitat. Hi ha un reconeixement per part del mateix expresident Pujol i per part d’exconsellers de la Generalitat que la cultura no ha estat la seva prioritat o no han sabut posar-la en el centre de l’acció política. Això és un canvi negatiu respecte a la tradició anterior del catalanisme, on la cultura era al cor del projecte polític, i d’això n’hem patit molt.

Creu que els mitjans de comunicació han tingut a veure amb aquesta marginació?
Sí, tant públics els com privats. Llegia fa uns dies una columna de Baltasar Porcel on citava una conversa seva amb un director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i feia dir a aquest personatge, que no l’identificava: “És que jo quan sento la paraula "cultura" arrenco a córrer”. El Porcel li preguntava: “I a França faries això?”, i l’altre responia: “No, a França no”. Jo crec que aquesta és la diferència.

Què creu que L’Avenç ha aportat des de les seves pàgines a la cultura catalana?
Molt explícitament va néixer com un instrument al servei de la normalització de la cultura catalana, per damunt del seu paper de revista d’història, que ja havia fet un paper molt important. Jo crec que la historiografia catalana ha estat bastant crítica, ja que és una disciplina amb un nivell d’exigència alt. L’Avenç va aixecar el llistó de l’exigència, del debat, de la crítica i això per una cultura és fonamental.

I en el camp de la història, creu que actualment els joves hi mostren prou interès?
Tots tenim realment una incògnita respecte a quines són les seves demandes i interessos. Això ens costa d’identificar, ja que el nostre lector se situa més per sobre dels 40 anys, com és normal. També en això no som tan diferents d’altres països i d’altres hàbits de consum cultural. Jo crec que la història és un camp que interessa a tothom i potser difereixen les formes d’accedir a la informació.

Amb l’arribada als 323 números, la revista canvia en diversos aspectes. Quins són els canvis que hi trobem?
Ara tractem d’identificar quin paper podem jugar al panorama del quiosc, al comunicatiu i a l’editorial. La mancança més important és la d’una bona revista de cultura i ens estem movent en aquesta direcció. La revista ha d’interessar el mateix públic que quan entra en una llibreria d’humanitats s’interessa per la narrativa, per la biografia, l’art o la història. Estem fent una revista que camina “amb dues potes”: la literatura i la història, però amb la voluntat de fer certa crònica cultural, de servir com a lloc de debat i crítica.

La temàtica s’ampliarà més cap a altres camps?
La revista s’organitza en tres blocs. El primer és un bloc d’opinió, entrevistes, relats, més de creació literària. El segon, que és el dossier, és més miscel•lani, molt sovint d’història. El tercer bloc fa una crònica cultural crítica diferent a la dels diaris per la periodicitat i la manera de mirar l’actualitat. Els darrers mesos hem incorporat una ressenya de teatre, música, literatura, art, patrimoni, etcètera.

I en el camp del disseny també s’han renovat.
Sí, la presentació també és important. Gràcies a què des de l’estiu passat tenim un soci de pes com RBA, a partir d’aquest número commemoratiu d’abril la revista ha passat a editar-se a tot color. En lloc d’anar grapada va en llom americà. Hem intervingut sobre la maqueta, tot i que no l’hem canviada perquè era relativament nova, però l’estem forçant per treure'n tota la potencialitat al color. Estem molt satisfets respecte a l’aspecte formal de la revista; la veritat, jo que crec que ha millorat substancialment.

Tenir com a soci RBA, què més els permetrà a partir d’ara?
En resum, fer la revista millor i publicar de manera regular llibres. Dins del paraigua d'RBA, a partir del setembre apareixeran llibres amb el segell de "L’Avenç" que es distribuiran per canals d'RBA La Magrana. Aquest 2007 sortirem amb tres títols i esperem l’any que ve duplicar aquest nombre fins a sis. Aquests llibres seran un reflex dels interessos de la revista i fins i tot naixeran a partir d’ella. Un dels primers serà la reescriptura de la sèrie que l’Emili Manzano va estar publicant al llarg de l’any passat amb el nom de Pinyols d’albercoc. Hi ha un tercer camp encara més per veure. En la mesura que RBA desenvolupi els seus projectes en l’audiovisual, doncs serà lògic que aquesta part s’alimenti dels continguts de les revistes. Creiem que aquesta potenciació audiovisual, llibres i revistes ens ajudarà a fer més visible el nostre projecte.

Pel que fa a internet, no s’han plantejat, amb l’evolució de la revista, fer-ne alguna edició exclusiva per a aquest mitjà?
Això és una qüestió que encara no tenim resolta. Gràcies al suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), hem donat el pas de tenir una pàgina web ben desenvolupada, amb un bon potencial, més del que en aquests moments fem servir. Ara tenim l’eina, a partir d’aquí hem de veure les possibilitats.

Com es troba L’Avenç dins el camp de la difusió?
Els nostres esforços els centrarem en incrementar el nombre de subscriptors. Volem créixer en fidelització i estem treballant amb RBA perquè la nostra presència als quioscs sigui més efectiva.

L’evolució de la difusió de la revista al llarg dels anys quina ha estat?
Patim una mica els problemes que té una revista en paper de 30 anys, les que irrompen ara tenen l’element afegit de la novetat. En l’actualitat, és un camp difícil. Pensem que els canvis que hem introduït, amb la maquetació més àgil, una presentació millor i diversificació de continguts redundaran en una difusió més gran.

Pel que fa al perfil del lector, aspiren a ampliar-lo?
No volem un determinat sector de públic i en canvi sí estem pensant més en un determinat tipus de col•laborador. Hem anat a buscar gent que està al voltant dels 40 anys i que per tant té una trajectòria acadèmica i professional important, però ha sortit una mica de la generació primera de L’Avenç. Pensem que això tindrà repercussió en la mena de lector, però no hem anat a buscar un target específic.

Dins del panorama de revistes actual, creu que hi pot haver L’Avenç per 30 anys més?
Jo estic convençut que sí. Crec que aquest país té molts problemes però si es manté l’aposta pel rigor i la qualitat, acabes trobant el públic. Per això ens preocupava un cert rejoveniment dels subscriptors perquè n’hi ha molts que ho són des del principi. Aquesta incorporació s’està produint i ens fa ser molt optimistes respecte al futur de la revista. Hi ha un públic per a L’Avenç diferent al de fa 20 o 10 anys.

Teniu pensat fer alguna campanya per donar a conèixer els canvis de la revista?
De moment hem començat en aquest número una campanya convencional de màrqueting, subscripcions a través de publicacions de La Magrana, etc. Són aquestes sinergies que es permeten quan ets sota el paraigua d’un grup gran. Ara no ens hem plantejat de fer campanyes més específiques, ja arribarà el seu moment.

-.-.-.-