|
"Volem crear uns espais de diàleg amb el sector de cara a millorar l’eficiència i l’eficàcia dels ajuts. Ara els criteris ja són públics i des de la indústria se’ns pot ajudar a canviar-los" |
|
"El Baròmetre és una aportació estructural, si funciona bé els mitjans en català seran més competitius, els mitjans de proximitat més viables i els grans grups més forts. Ho crec sincerament.” |
|
"El govern català no pot pagar Ràdio 4, primer perquè no és nostra i segon perquè estaríem fent un acte d’indignitat dels ciutadans de Catalunya, que tenen dret que amb els seus impostos RTVE els hi doni un servei en la seva llengua." |
|
"Hi ha operadors comarcals que adverteixen que no seran viables si no els hi deixem fer coses junts, però aleshores amb quin criteri impedirem a altres concessionats que operen a nivell d’Estat fer el mateix?" |
|
"Caldria convertir l’ACN en una agència de referència per als grans mitjans d’abast nacional, en l’àmbit de la comunicació de proximitat ja ho és. Em sembla que en quatre anys són uns objectius assumibles." |
|
|
|
|
En què canviarà la Secretaria de Mitjans de Comunicació ara que ha estat traslladada al Departament de Cultura?
El primer objectiu serà augmentar els vincles entre el sector de la producció cultural i els mitjans de comunicació. Ja existeixen, però volem aprofundir-los i aprofitar tots els recursos públics destinats als dos sectors en una mateixa direcció. El segon deriva de la segregació de la Secretaria de Presidència, amb l’objectiu de fer polítiques industrials i de sector en el món de la comunicació desvinculades del que és comunicació de l’acció de Govern.
Anteriorment, els ajuts els atorgaven dos departaments: Presidència i Cultura a través de l’ICIC. Ara que la Secretaria de Mitjans de Comunicació també penja de Cultura, seguirà havent-hi dues finestretes?
Aquest any l’esquema serà molt similar al de l’any passat, per raons de calendari, perquè estem amb un pressupost prorrogat i, al mes de gener, no podem fer canvis que alterin les condicions de manera imprevista. En un futur sí que voldríem que l’ICIC gestionés tots els ajuts automàtics o automatitzables als mitjans i la Secretaria es fes càrrec de dues coses: de l’administració pública al sistema –i això vol dir la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, el Baròmetre i l’Agència Catalana de Notícies– i del suport a projectes singulars, ordenats per sectors que serveixin per fer viables els mitjans de comunicació.
L’any passat es va impulsar un primer simposi internacional dedicat als ajuts a la premsa, i d’allà es van extreure unes conclusions que han estat publicades en un llibre editat pel Col•legi de Periodistes. Tenen previst aplicar alguna d’aquestes conclusions a la convocatòria del 2007?
Estem mirant d’introduir aquells canvis més possibles i més urgents: allò que es detecta que hauria de canviar ja, tant a partir de les conclusions del simposi com parlant amb el sector. El que no farem seran canvis que impliquin alteracions o alenteixin el procés, perquè el que sí s’ha aconseguit en els últims anys és establir un calendari clar,;al febrer es publiquen les convocatòries i al juliol s’adjudiquen. Tothom sap quin és el panorama.
Podria especificar alguna actuació que projectin fer?
Encara no ho tenim clar. Potser algun canvi per completar el tema de la transparència, on s’ha avançat moltíssim des de 2003. A partir d’aquí, volem crear uns espais de diàleg amb el sector de cara a millorar l’eficiència i l’eficàcia dels ajuts. Ara els criteris ja són públics i des de la indústria se’ns pot ajudar a canviar-los, perquè el sistema actual d’ajuts condueix a algunes perversions i en alguns casos el més gran surt més afavorit que el petit. Nosaltres tenim algunes idees al respecte i pensem que hem de perseguir tres objectius: la competitivitat dels mitjans en llengua catalana, la viabilitat de la comunicació de proximitat i promoure grups de comunicació forts al país. De la barreja d’aquests criteris i de les demandes concretes del sector en sortiran les nostres decisions; que a vegades no són tant diners com normatives o posar cadascú en contacte amb el departament concret.
Els quatre principals receptors d’ajuts s’enduen el 80% del pressupost. En algun cas, els diners els reben capçaleres escrites en castellà i saludablement rendibles a nivell econòmic. Suposa això una de les perversions del sistema a què feia referència?
Hi ha quelcom molt important que en l’anterior legislatura es va tenir molt en compte: la continuïtat. Aquí la política d’ajuts als mitjans va començar com una part de la normalització lingüística, perquè calien mitjans de comunicació en català. Què passa? El món canvia i evoluciona, el que es va fer per corregir una desproporció del sistema de comunicació ara en canvi altera les condicions de competència. Per reequilibrar aquest presumpte desequilibri, es decideix augmentar substancialment l’aportació al sistema en un moment derivat de la cojuntura política. Com a resultat, s’arriba al final d’un règim en una espècie de nebulosa: aquí es gasten molts diners i ningú no sap exactament en què ni en qui. En aquest punt entra el primer govern de Pasqual Maragall i es troba amb una pressió d’empreses que adverteixen: “Si vostè retira de cop i volta tots els diners que ha estat posant tindrà problemes, no només d’opinió pública sinó de coses que tancaran, per tant aguanti”. La solució va ser aguantar, però fent els ajuts transparents per tal de reequilibrar-los. Amb aquest panorama, el govern actual ha de defensar els tres criteris que abans hem comentat, parlar amb el sector i a poc a poc anar redefinint. Ho farem amb diàleg, li donarem uns diners a un senyor per assolir una sèrie d’objectius, que sabrà tothom perquè seran transparents, si després no els aconsegueix hi haurà conseqüències.
Li preocupa que els ajuts s’hagin convertit en estructurals per a moltes empreses de comunicació tot i que es vesteixin amb una aparença és de projectes?
Crec que hem de ser conscients que aquest és un sector que viu una crisi que no reconeix.
Li plantejarem la pregunta d’una altra manera: seria raonable crear uns ajuts obertament estructurals?
L’equip d’Enric Marín ja va encetar algunes línies que crec s’han de continuar i aprofundir. El Baròmetre és una aportació estructural, si funciona bé els mitjans en català seran més competitius, els mitjans de proximitat més viables i els grans grups més forts. Ho crec sincerament. També s’ha donat a l’Agència Catalana de Notícies una estabilitat institucional i econòmica. I arran el tema de Ràdio 4, ens estem plantejant fer un mapa de l’oferta radiofònica de Catalunya, anem a veure totes les freqüències que hi ha, qui les utilitza i perquè serveixen, així qui vulgui operar en aquest sistema sabrà quins espais buits es poden ocupar.
De fet, després de la TDT la següent assignatura seria veure què es fa amb el dial de l'FM...
A l’FM no hi ha el repte de la digitalització en l’horitzó, però el mapa s’ha de fer igualment, perquè s’ha anat reformulant una oferta que ningú sabria dir si està equilibrada. Això és una aportació estructural que a l’administració li pot servir per prendre decisions, tant des del punt de vista concessional com econòmic, i als operadors per definir la seva oferta.
Si es fa un mapa de l’FM, ¿també es podria tractar el solapament de l’oferta pública radiofònica a Catalunya?
Bé, la pregunta inclou implícita una resposta, no? Una de les prioritats a definir del mapa és quina és l’oferta pública. Nosaltres això ho hem avançat amb un objectiu molt clar: dir-li a RTVE quina aportació estructural podria fer i com col•laborarem nosaltres en el seu problema. Detectar quina és l’oferta de ràdio pública no satisfeta a Catalunya en llengua catalana. Vostè creu que hi ha solapament, i certament molts ho podem intuir…
Al marge del solapament, que li’n direm presumpte, RTVE té un mandat constitucional que l’obliga a defensar activament la pluralitat lingüística de l’Estat
Sí, RTVE té una obligació, constitucional en primer lloc, marcada pel seu propi estatut i per una llei que va renovar fa quatre mesos, que inclou el finançament. El Govern català no pot pagar Ràdio 4, primer perquè no és nostra i segon perquè estaríem fent un acte d’indignitat dels ciutadans de Catalunya, que tenen dret a què amb els seus impostos RTVE els doni un servei en la seva llengua. Ara bé, sí podem ajudar a definir com ha de ser aquest servei l’any 2007, que no pot ser igual que al 1977. Li oferim un mapa perquè decideixi on es posa i a partir d’aquí parlem, igual que en el cas de la televisió. La desconnexió s’acaba, estem tots d’acord, perquè s’acaba la televisió analògica, no per res més.
De debò s’acaba? Les televisions analògiques que no han guanyat llicències havien de plegar per llei el 30 de juny de 2006 i tanmateix ningú ha gosat posar un calendari al seu tancament. A dia d’avui, com encaren aquest tema?
L’encarem revitalitzant el fòrum de la televisió digital, que havia existit en el seu moment per promoure la TDT i explicar què era aquesta nova tecnologia. A partir de febrer crearem un espai de diàleg permanent amb tothom que hi intervé en aquesta història: la Generalitat, el CAC, la CCRTV, els operadors nacionals i autonòmics, els locals o comarcals, els consorcis públics, els antenistes, els operadors de telecomunicació i els operadors amb concessió privada estatal. Des del govern volem anar tots a l’hora, veure qui té els deures fets i les previsions de cadascú. El que no podem és obligar ningú a suïcidar-se, a anar a un lloc a obrir camí, ni als privats a donar passes que no poden donar perquè els públics no fan el que han de fer. A partir d’aquí, anirem al ministeri i direm: “Aquí a Catalunya no ho hem confiat tot als operadors amb concessió i ens hem desentès, hem fet uns concursos, hem incomplert els nostres propis terminis, però en general ara ja hem posat a tothom d’acord i ho volem fer així, facin vostès si us plau aquelles modificacions que calguin des del punt de vista normatiu perquè això ho puguem fer dins el marc legal”. Aquest és el nostre horitzó.
Mantenen la data d’apagada analògica a Catalunya avançada respecte de l’Estat?
Pensem que el procés està més madur, però durant els sis mesos que la Direcció General de Mitjans Audiovisuals va ser rebaixada la subdirecció general va mantenir una activitat baixa i no sé si això altera les previsions. En qualsevol cas, crec que obliga a reconsiderar-ho i per tant ens pararem, muntarem el fòrum de la TDT i anirem redefinint el calendari.
S’atreviria a posar dates?
Avançar-me seria una irresponsabilitat, hi ha un decret de moment que diu que la televisió local analògica ha d’estar apagada l’1 de gener de 2008, si hi ha un acord ampli del sector aquesta data es pot renegociar.
Una de les claus per al sector de la TDT local privada serà veure com s’entèn què és programació en cadena, sindicada o pròpia. Tem que això obri la porta a lectures arbitràries que malmetin l’esperit original del concurs de llicències? Una interpretació massa estricta, d’altra banda, pot desembocar en el tancament de projectes, segons assegura el sector.
Sí, el concurs es va fer en base a uns límits d’emissió en cadena, després hi ha hagut alguns projectes que han estat aprovats i parlen d’emissions sindicades, altres en xarxa… Necessitem que el Consell Audiovisual de Catalunya ens digui què entenem per cadascun d’aquests tres conceptes. Hi ha operadors comarcals que adverteixen que no seran viables si no els hi deixem fer coses junts, però aleshores amb quin criteri impedirem a altres concessionats que operen a nivell d’Estat fer el mateix? I això incompliria una de les condicions del concurs, l’arrelament al territori. Abans d’entrar en aquests embolics, però, hi ha una variable que no s’ha introduït fins ara, la viabilitat econòmica: ara aquest mort ens toca a nosaltres. I la viabilitat no s’aconsegueix agafant una quantitat diners de l’administració pública i abocant-los al sistema perquè puguin complir les condicions del concurs: potser un any sí per passar el mal tràngol, però no eternament. Necessitem establir prioritats i una definició dels conceptes.
Com valora l’informe del CAC a partir del qual es van atorgar les llicències de TDT local privada? Quan era columnista a l’Avui va explicar que el procés havia palesat la disputa entre primar la solidesa econòmica i periodística dels candidats i el seu compromís amb el país. Creu que arribarem mai a compatibilitzar aquests dos factors en un país aparentment condemnat a bascular en aquest doble eix.
El repte és aquest, penso que a vegades plantegem pseudoincompatibilitats que realment no hi són. El que diu el conseller respecte a la cultura és del tot aplicable als mitjans: no som ni petits ni esquifits, som el que som i hem de posar-ho en valor amb el que podem ser. En la meva opinió, l’informe no és desastrós, només cas matisable en alguns aspectes, i ha estat molt exigent amb les condicions del concurs. Nosaltres diem en broma que el que ens proposem és allò que diu la Real Academia Española, “limpia, fija y da esplendor”. Ara tenim un mapa bastant definit, del qual hem de netejar tot allò que no opera en condicions i fer que les coses funcionin en el seu àmbit i les seves dimensions. Probablement, el director general d’una televisió comarcal no podrà tenir en xòfer, ni anar a Cannes a comprar telemovies.
Suposo que no revelarà el seu nom, si el sap, però com a mínim sí li podem preguntar què li demanarà al nou director de l’Agència Catalana de Notícies…
A hores d’ara estem completant la transferència de la propietat a la Generalitat en un 70%, això suposa nomenar un nou consell d’administració, passar pel govern i a partir d’aquí procedir a nomenar el nou director. L’Agència funciona amb normalitat, estem en contacte amb ells i entenem que no té cap sentit nomenar un director que no estigui guiat pel nou consell d’administració. Dit això, li demanaria al nou director que desplegués tots els efectius de l’Agència Catalana de Notícies, que té en aquests moments un finançament estable pels propers quatre anys, una estructura de prioritat clara i una plataforma tecnològica molt potent, només cal fer-la funcionar.
També caldria convertir-la en una agència de referència per als grans mitjans d’abast nacional, en l’àmbit de la comunicació de proximitat ja ho és. Em sembla que en quatre anys són uns objectius assumibles.
En relació a Td8, algunes veus crítiques afirmen que no està complint diversos dels seus compromisos, sobretot en la presència del català a la graella i el desenvolupament dels altres canals de la TDT.
Per nosaltres l’operador nacional privat no és TD8 sinó Emissions Digitals de Catalunya; sabem que ells volen presentar un pla per omplir aquesta concessió i que tenen una compareixença al CAC el mes de febrer. Per tant, estarem a l’espera d’aquest projecte i ja els hem comunicat que la seva situació altera la credibilitat del sistema, i per tant l’hem de solucionar. |
Ets a: 
Text: Àlex Gutiérrez i Natàlia Araguàs // Fotos: Sebastián Scarso