|
"Des de la compra per part del grup sempre s’havia pensat en un projecte 100% en català." |
|
"Oferirem tot tipus de programes basats en la informació i la proximitat. La producció pròpia dedicada als informatius serà nostra al 100%.” |
|
"Amb la televisió local el ciutadà s’ha de sentir identificat. Ha d’oferir-li el que no troba enlloc més." |
|
"Crec sincerament que aquest projecte sortirà endavant i ens compensarà a tots, malgrat que els primers anys seran durs i haurem de tenir paciència." |
|
|
|
|
Va sorprendre que Vocento, al presentar-se al concurs de la TDT per la demarcació de Barcelona, apostés per una graella 100% en català. Com va arribar a aquesta decisió?
Des de la compra per part del grup sempre s’havia pensat en un projecte 100% en català. No és una decisió per puntuar més, sinó el projecte que té Vocento tant a Catalunya com a la resta d’Espanya d’adequar-se al màxim a la idiosincràsia de cada territori. Vocento és un grup regional i multimèdia més que estatal; a cada lloc on arriba busca tenir una tele, una ràdio i un diari. La línia editorial d’aquests mitjans no és única, depèn molt d’on es troba. Ara Vocento ha apostat per Catalunya perquè creu que qualsevol grup de comunicació de la seva importància ha de ser-hi present.
Tot i que des que es va posar en marxa i fins al moment Urbe TV hagi optat per un model bilingüe…
Està clar que la llicència marca un abans i un després. Vocento va fer una inversió molt important en la compra al Flaix TV, lògicament va costar molts diners. En conseqüència, vol esperar una mica a veure què passa amb el concurs per portar a terme el projecte que ha presentat; no tindria sentit que ara comencessim a comprar continguts. Tot i això, cobrim les quotes que marca la llei.
A quants diners exactament va ascendir la compra del canal al grup Flaix?
Com que hi ha dues parts implicades no sé si estic en condicions de dir-ho, és una qüestió delicada.
Sigui com sigui, va sobtar que Vocento realitzés una inversió d’aquestes dimensions a pocs mesos d’un concurs que té implícit el risc de no renovar la llicència. Vau tenir alguna mena d’input que aquesta decisió era l’encertada?
Entenc que pot donar aquesta sensació quan compres una llicència a dos anys vista de l’apagada i a sis mesos del concurs. El que teníem molt clar és que volíem estar a Catalunya i era una manera de començar, de demostrar abans de l’apagada que érem capaços de fer una bona televisió de proximitat. Si et presentes a un concurs sense tenir televisió el que poses sobre el paper els licitadors s’ho han de creure, però a dia d’avui tots els estaments implicats poden veure el que fem encara que no sigui la versió definitiva. Sempre hi ha l’opció de presentar-se tal qual al concurs i que sigui el que deu vulgui, com han fet d’altres: RBA, Intereconomía, Planeta… Però volíem donar la sensació que el grup creia en un projecte en català i consistent.
La decisió de comprar Flaix TV va ser, doncs, completament autònoma?
És clar, en cap cas la Generalitat no es compromet a res excepte a autoritzar la compra, no tenim cap mena de seguretat. Encara que estem convençuts que el projecte que hem presentat és un projecte guanyador i també té més números en el moment que pot demostrar una antiguitat, una experiència i una feina que ja està fent. No només la de Flaix TV, també la nostra, ja que portarem un any d’emissions quan es resolgui el concurs.
El projecte que han presentat és molt diferent a l’Urbe TV que podem veure en l’actualitat?
Quant a imatge corporativa i nom es mantindra tot igual, tampoc canviarà el llibre d’estil. Però sí farem una programació una mica diferent a l’actual. La graella serà continuada de les vuit del matí fins a dos quarts de dues del vespre i se centrarà en Barcelona. A primeres hores del matí i a les primeres de la tarda, quan el consum televisiu és més baix, hi haurà bastantes repeticions. La resta del dia oferirem tot tipus de programes basats en la informació i la proximitat. La producció pròpia dedicada als informatius serà nostra al 100%. A les vuit de la tarda emetrem un informatiu en directe des del carrer, cada dia a un lloc diferent de Barcelona. A les onze, un altre, ja més tradicional. També hi haurà programes com 24 hores amb.. que farà la gent d’aquí. Els espais de música, d’entreteniment, sovint els encarregarem a productores independents catalanes, com Mediapro, Banana TV, Gestmusic…
Quin serà l’encaix d’Urbe TV dins de la xarxa televisiva de Vocento a tot l’Estat?
Nosaltres mantenim un nom propi per a cada televisió però tots els canals s’engloben dins de Punto TV, que té funcions fonamentalment comercials. És molt més fàcil vendre 13 milions d’audiència a tot l’Estat que un milió i mig d’espectadors en el meu cas o 200.000 en un altre. La continuïtat de Punto TV, el grafisme i el llibre d’estil són iguals per a tothom però cada tele té les seves hores de producció local. Aquesta estructura també ens ajuda a la compra de continguts. Punto TV ens permet ser més competitius com la FORTA per a les autonòmiques.
Quina diferència fonamental assenyalaria vostè entre una televisió autonòmica, l’estatal i la local?
El que tinc claríssim és que amb la televisió local el ciutadà s’ha de sentir identificat. Ha d’oferir-li el que no troba enlloc més, que pugui denunciar els seus problemes, que noti que existeix interactivitat. En certa manera, això explica l’èxit de les televisions històriques que amb molts menys recursos s’han fet un marca. La proximitat no serveix només per guanyar un concurs, sense ella no tens futur. Tu no pots competir amb un programa de cuina tan ben fet com el d’Arguiñano, però si pots entrevistar els cuiners dels restaurants més visitats de Barcelona in situ, per exemple. Has d’arribar a aquest nínxol de gent.
Què pot aportar Urbe TV com a divisió de Vocento que no aportin els petits operadors?
Aquest és un projecte arriscat. Hi ha molta gent que ha hagut de fer grans inversions en poc temps. Tot i que el nostre pla de negoci el tenim clar i el podem complir, estem parlant de començar a fer cash flows positius o punts d’equilibri d’aquí a quatre anys. L’avantatge respecte a un grup més petit és que hi ha un suport econòmic i de projecte al darrere, perquè les despeses les tindrem des del primer dia però els ingressos vindran quan vindran. S’ha de tenir l’autosuficiència econòmica suficient per fer front a aquests projectes.
Crida l’atenció l’interès que han despertat als grans grups les llicències de TDT local a Catalunya, quan tots coincideixen en què caldrà esperar per obtenir beneficis…
Jo crec sincerament que aquest projecte sortirà endavant i ens compensarà a tots, malgrat que els primers anys seran durs i haurem de tenir paciència. Si tu em dius: “Fes-me una televisió rentable des del primer dia”, jo te la faig demà: porno, tarot, SMS, trucades… Aquestes coses venen, tenen la seva audiència. Hi ha teles que fent això guanyen diners i fins i tot s’han presentat el concurs. Nosaltres creiem que una televisió rendible es pot fer amb informació i entreteniment. El pastís publicitari és suficient després de l’adequació de demarcacions i televisions que s’ha fet, i potser sí que no ho és amb el batibull actual. Si hi ha alguna cosa que ha tingut bona el concurs de la TDT es posar una mica d’ordre en tot això.
|
Ets a: 
Natàlia Araguàs (text) // Sebastián Scarso (fotos)