Francesc Triola, director general de COMRàdio

«Hi ha emissores que preferirien que no hi hagués competència»

El director general de COM Ràdio, Francesc Triola, ha declarat que, en el mapa radiofònic actual, hi ha emissores que preferirien que no hi hagués competència i que tot seguís igual que l'any 1979. El sector ha canviat i COM Ràdio, que treballa des de la base local, es presenta com a alternativa a les grans emissores del país. Sota la direcció de Triola, COMRàdio ha endegat el primer canal dedicat als nouvinguts a través de l’Ona Mitjana. Triola, natural de Ripoll, va començar fent periodisme local i comarcal a Ràdio Ripoll i Ràdio Olot fins que va entrar a treballar a l’antiga Cadena 13, des d'on va saltar a Ràdio Nacional d’Espanya, Televisió Espanyola i Euskal Telebista. Ha estat premiat amb diverses mencions i premis periodístics. Va ser degà en funcions del Col•legi de Periodistes de Catalunya el 2006.

Jordi Montaña (text)// COMRàdio (fotos)

El mercat de la ràdio és com una competició i les comparacions són inevitables. Quina diferència hi ha entre el que ofereix la COM i Catalunya Ràdio?
Hi ha una emissora en aquest país que dóna un servei nacional de comunicació. Nosaltres donem un servei que surt dels municipis i s'obre com un paraigües arreu de Catalunya. No fem tots els programes a Barcelona, sinó que en fem de cultura, actualitat o música des d’altres poblacions; programes que serveixen per a tot el país. És com si féssim un programa des de Barcelona per a tot Espanya.

Aquesta manera de fer trenca el tòpic que s’ha de viure i fer ràdio des de Barcelona per triomfar.
Més enllà de la Meridiana o la Diagonal no hi ha monstres. Hi ha un país que hem de construir entre tots plegats. Si hi ha alguna definició per a aquest esquema és crear una visió policèntrica de Catalunya. Això possibilita que aquestes microindústries audiovisuals no només tinguin la massa crítica al seu voltant, sinó que exportin un producte d’excel•lència a d'altres oïdors.

Des que va tenir lloc la creació del Consorci de la Comunicació Local s'acusa la COM de centralistes o de no moure's de l’àrea metropolitana. Què es pot fer per canviar aquesta visió?
Donar una mica de visibilitat a totes les nostres accions. Si fem programes des de Vilafranca, que seria la segona corona, s'evidencia la nostra estratègia, de la mateixa manera que si fem un programa despertador de cinc a set des de Mataró.

Sí, però vostès tenen una gran infraestructura i el gran públic no l’equipara a les grans emissores
Ens han penjat moltes llufes i la voluntat de molts ha estat destruir-nos, però ja hi estem acostumats i ho assumim. És un fet que ha estat documentat. Intentem buscar l’especialització de cada emissora per situar-lo a l’esfera radiofònica nacional i desactivar a poc a poc el mapa radiofònic de l’any 1979, en què el paper de les ràdios locals era molt diferent del d’ara. Hi ha emissores que preferirien que no hi hagués competència i que tot seguís com abans .

El programa El dia, presentat per Jordi Duran, sembla que té prou corda per ser un producte emergent, però té l’audiència desitjada?
Només ha sortit un Estudi General de Mitjans (EGM) i una publicació del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura; per tant, no podem teoritzar sobre això. És un producte que va a l’alça. A més, el recompte de l’EGM va sempre a la baixa pel sistema de recompte, que no ens contempla. Tampoc no ens preocupa, perquè hem de justificar el nostre servei. Nosaltres produïm un servei i l’hem de justificar.

Aquesta tendència a l’alça és fàcilment identificable amb els programes per a nouvinguts que emeten a través de l’Ona Mitjana?
Sí, perquè abans aquest producte no hi era i en som pioners. On hi ha un forat, allà ens hi hem de posar nosaltres, però per vocació de servei públic. Aquesta tendència a la baixa era fàcil de trencar, perquè és un sistema que va a la deriva i l’hem complementat amb un programa concret i tocat per l’especialitat.

I les dades internes d’informació sindicada?
La intranet revela que la majoria d’emissores municipals han augmentat el nombre de descàrregues penjades a la xarxa. El nostre producte segueix una tendència a l’alça tant a l’FM i a l’OM com a nivell intern, entre emissores.

La vostra graella actual aposta decididament per gent de la casa i no fitxa fora.
Tenim una connexió directa amb les emissores municipals i l’emissió dels seus productes a escala nacional ens ocupa bona part de la graella. Als matins tenim en Jordi Duran, que l’any passat feia les tardes. Quan ens fitxen algú, no podem anar darrera d’ells a fer la contraoferta a cop de talonari.

L’únic precedent en el passat són les veus de Josep Cuní o Joan Barril.
Des de fa dos anys i mig hem buscat aquesta excel•lència entre els mateixos professionals de la casa. I, quan parlo de professionals de la casa, em refereixo a totes les emissores de la casa. Tinc la mateixa consideració pels nois que fan el programa des de Mataró que els que el fan des de Badalona o Vilafranca.

Com valora el nomenament de Ramon Font com a nou president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya?
A nivell personal estic molt content, perquè amb en Ramon som amics i va ser director meu a Ràdio Nacional d’Espanya. És una persona que coneix prou bé el sector des de la doble vessant professional i administrativa, ja que també ha estat al govern.

Creu que hi ha hagut una batalla injustificada contra el CAC des de l’Estat espanyol?
Només cal mirar les hemeroteques i fonoteques per veure que ha estat un pim pam pum continu, però no crec que afecti les persones que ostenten aquest càrrec públic, perquè forma part de la nostra feina. Nosaltres hem de treballar honestament en allò que creiem que és objectiu i d'acord amb els principis que demana la ciutadania.

-.-.-.-