Jordi Juan, subdirector de La Vanguardia

«“No tanquem la porta a una edició en català, però en un període de crisi no és el millor moment per fer-ho”»

Jordi Juan és director adjunt del diari La Vanguardia. Juan ha atès a Comunicació21.com per analitzar la situació actual del sector de la premsa escrita en un període de crisi i a la vegada, ha parlat de l'actualitat del diari. El diari del grup Godó manté la seva "lluita" particular amb El Periódico. Segons les diferents empreses que auditen les audiències el diari de Zeta té més lectors, en canvi l'Oficina de Justificació de la Difusió situa La Vanguardia en primera posició.

Jordi Montaña (text) // J.M. (fotos)

La Vanguardia té la peculiaritat que si l’analitza l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) es troba en primera posició en vendes a Catalunya, en canvi si ho fa el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura o l’Estudi General de Mitjans (EGM) es troba en segona posició de lectors i algunes vegades amb unes diferències abismals.

És un fenomen de sempre, nosaltres ens creiem l’OJD perquè recompta la distribució del diari i això ens serveix de guia a l’hora de contractar anuncis. L’EGM es basa en uns càlculs aproximats i castiga els diaris que tenen més subscripcions com La Vanguardia i beneficia els diaris venuts als quioscos. Sempre hem estat el diari líder i continuem sent-ho.

Creu que darrera d’aquests estudis hi pot haver certa parcialitat o fins i tot tendenciositat?

Simplement, són maneres diferents de comptar les xifres. Desconec el Baròmetre, però sé que dóna uns resultats bastant sorprenents.

Es refereix a la diferència entre els 736.000 lectors d’El Periódico i els 575.000 de La Vanguardia?

Entre d’altres. Però recordo que en una onada publicaven una diferència molt reduïda de lectors de les dues edicions d’El Periódico, una cosa impensable fa un temps. De totes maneres cal donar més recorregut al Baròmetre perquè dels tres sistemes podria ser el més fiable.

De fet, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat posa l’edició en català d’El Periódico per davant de la castellana. Canviant de tema, La Vanguardia ja s’ha decidit per apostar pel bilingüisme?

És un tema que s’ha parlat i en un futur és possible que es pogués plantejar. Ara per ara, amb la crisi econòmica no és el millor moment per fer una inversió d’aquest tipus. La porta no està tancada a una edició en català. Tenint en compte les dificultats que genera, no deixaria de ser una traducció com la que té El Periódico.

El Grup Godó té una part de propietat del diari Avui, un diari exclusivament en català.

El Grup té un 40% de les accions. Plantejar una edició en català es basaria en una traducció, perquè l’espai d’un nou diari amb perfil propi ja l’ocupa l’Avui.

Ha passat de puntetes per damunt de la crisi. Quina facturació ha tingut el diari el primer semestre del 2008?

No tinc dades de resultats econòmics, però sí que puc afirmar que com tots els sectors productius de l’economia catalana notem la crisis, traduïda en una caiguda de la publicitat i una davallada dels ingressos.

I com l’afrontaran aquesta reducció d’ingressos?

Ens prenem la crisi amb calma perquè el grup està ben sanejat econòmicament. Les inversions com la compra del gratuït Qué! o l’acord amb Prisa sobre Unión Radio han estat exercicis que han donat beneficis al grup. Per dir-ho d’una altra manera, no estem en venda.

I l’augment de la publicitat al web del diari és suficient com per acostar-se al buit publicitari de l’edició en paper?

S’hauria de calcular i parlem d’un exercici que encara no ha acabat. Tot apunta que els ingressos de Lavanguardia.es són molt grans però no sabem si ho han estat tant com per compensar la pèrdua del paper. L’evidència passa per un futur que combinarà paper i web.

Però els internautes que accedeixen als diaris electrònics cada dia són més.

El gener de 2006 teníem 12 milions de pàgines vistes i el 2008 arribem gairebé als 24 milions. En dos anys hem doblat el nombre de pàgines. En usuaris únics eren 698.000 el 2006, i el passat més de juny 2.816.000. Aquestes xifres evidencien que la marca La Vanguardia té un prestigi molt important.

Tot i la bonança digital, ha afectat la irrupció dels diaris gratuïts que han inundat els carrers de Barcelona?

Sempre s’ha dit que els gratuïts afecten a diaris més populars com seria el cas d’El Periódico i no pas La Vanguardia. Però crec que ens afecta a tots en la mateixa proporció. Són productes que no estan mal fets i que no es poden rebutjar tot i que no són comparables amb el diari que t’ofereix una secció d’opinió molt profunda.

Personalment, amb quin es quedaria?

Tots tenen elements molt bons, però a mi m’agrada molt el projecte de l’ADN de l’Albert Montagut.

Qüestions internes del diari. Hi ha novetats a la secció de política.

Ha tornat Cristina Sen, que era a Madrid, perquè cada quatre anys fem canvis.

Aquesta incorporació va anar acompanyada d’un rumor publicat pel web prnoticias.com que apuntava la marxa del cap de política, Jordi Barbeta.

Sé que va sortir un confidencial que assenyalava Cristina Sen com la nova cap de política. No s’ha de fer cas a aquestes informacions, Jordi Barbeta seguirà sent el cap de política.

Per molts lectors de La Vanguardia les columnes de Jordi Barbeta i Enric Juliana estan sent un referent com la Contra.

La informació te la donen per televisió, ràdio o internet. Quan llegeixes un diari busques, més enllà de la credibilitat que et dóna el mitjà, una opinió contrastada de prestigi.

La picabaralla entre Barbeta i el cap de comunicació de la presidència de la Generalitat, Antonio Bolaño, va desgastar més el diari o el càrrec públic?

No crec que fos bo per ningú. Aquestes coses passen habitualment i cadascú va marcar el seu territori. Amb el pas del temps les coses han quedat de la millor manera possible.

Per què ha deixat d’escriure Manuel Trallero?

Ell ja va deixar d’escriure fa uns dos anys i des de La Vanguardia vam insistir que hi tornés. Ara no es trobava massa a gust i hem optat per una solució bona per les dues parts després dels seus 20 anys al diari. Però cal remarcar que la relació és cordialíssima i és una solució de mutu acord.

Com es plantegen el diari a partir de setembre? Com afectarà la crisi?

Som un producte que no podem baixar la guàrdia de la qualitat davant la crisi. En aquest sentit estic segur que ens afectarà poc. Pel que fa a novetats és possible que la secció Vivir mantingui l’aposta d’aquest estiu amb temes dedicats a gent però sense tocar la premsa rosa. Volem aprofitar els corresponsals que tenim arreu del món perquè ens expliquin històries.

-.-.-.-