Xavier Coral, presentador del Telenotícies Migdia de TV3 i director del programa Àgora del Canal 33

«Xavier Coral: ''Substituir l'Antoni Bassas és un rumor que s'ha fet extraordinàriament gros sense base real''»

Xavier Coral és l'actual presentador del Telenotícies migdia de TV3, juntament amb Núria Solé. Xavier Coral sempre ha sonat com a fitxatge quan es busquen recanvis per a la següent temporada. Fa un any se'l situava com a substitut de Xavier Bosch al capdavant d'El món a RAC-1 i enguany com a substitut d'Antoni Bassas. Xavier Coral ha parlat amb comunicació21.com per sortir del pas dels rumors i sobretot, valorar la seva feina al programa Àgora del Canal 33.

Jordi Montaña (text) // J.M. (fotos)

Com t’has sentit dirigint un programa de debats tan diferent als informatius que han marcat gran part de la teva carrera professional?

Personalment, em va agradar molt que em donguessin l’Àgora pel canvi de registre informatiu. Fa 11 anys que presento i treballo en els Telenotícies i el nou programa em permetia sortir d’aquesta estructura i ser una mica més jo. En el TN fas de vehicle de l’actualitat; en canvi, a l’Àgora pots imprimir una mica més el teu caràcter.

Imagino que també valoraràs el gran ventall de temàtiques i poder-hi aprofundir.

El Telenotícies és d’un ritme vertiginós, amb molta informació, tractant-la breument i de manera poc desenvolupada. Un programa de debat et permet aprofundir en temàtica i sobretot conèixer gent que sap molt de cada tema.

Uns temes que de la política pura i dura han deixat cada vegada una mica més de terreny per l’àmbit social.

La meva intenció quan vaig començar a dirigir el programa era treure-li una mica de pes polític i donar-li una dimensió més social i un equilibri temàtic fins aconseguir mitja temporada política i mitja temporada social.

Aquest discurs recorda la recepta de la directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Rosa Cullell: “menys política, més entreteniment i més esport”. L’any que ve hi haurà encara menys política?

L’Àgora neix com un programa de debat polític, però a la societat hi ha altres debats també. Seguirem en la mateixa línia donant-li un pes polític però a la vegada seguirem tenint en compte debats socials que la gent també demana. En principi seguirà igual que aquest any.

En molts programes sembla que els convidats obeeixin ideològicament la representació de l’arc parlamentari català. Es segueix alguna quota o norma en aquest aspecte?

En absolut. Sempre intentem fer un debat el màxim plural possible i òbviament sense buscar premeditadament un acord entre els convidats. Però sí que és veritat que en segons quins temes s’hi barreja una dimensió política i aleshores es reveli la tendència dels especialistes. No obstant això, els que tracten de política sí que intentem portar les sensibilitats representades o aproximades a l’arc parlamentari. Però els debats de caràcter social busquen simplement l’especialització en el tema i contraposar els posicionaments a partir dels seus coneixements.


I amb el tema de ser més plurals... Com és que venen poques dones?

Tenim una mitja d’una dona per programa, encara que la nostra política és portar-ne tantes com poguem. S’ha de reconèixer que és difícil perquè es deu a com està organitzada la societat. Avui les dones encara són responsables de moltes tasques que els homes no s’hi enfronten. Hi ha hagut dones que han al•legat la seva absència perquè s’han de fer càrrec dels nens. Això demostra que encara no estem prou evolucionats en aquest aspecte i no estan els papers prou equilibrats.

Canviant de tema. El programa 59 segons de TVE us fa la competència directa o en emtre’s en dos dies diferents és complementen?

Són dos formats diferents, tot i que a vegades coincidim en temes de política. Diria que són dos programes complementaris perquè ells es basen en bons titulars, idees concretes i a vegades molt sonores. En canvi, l’Àgora té més argumentació. Un és més profund i l’altre més lleuger, els espectadors poden consumir els dos espais.

I aquesta lleugeresa i sonoritat li dóna cert punt de demagògia?

Sempre té el perill que no es pugui argumentar adequadament. Però vivim en una societat on la comunicació val més quan és ràpida, directa, curta i fins i tot enlluernadora. És un programa que està bé però s’ha d’entendre que amb un minut no hi ha argumentació sinó que s’aproxima més a una pinzellada.

Les dues televisions són públiques, però ells paguen els convidats. Això us perjudica?

Nosaltres no podem pagar i els convidats ho saben, però participen perquè és un espai de referència i de prestigi.

Parlant d’espais de referència i prestigi, fa un any sonaves per presentar "El Món a RAC-1" i també "El matí de Catalunya Ràdio", tot i que ara ja es sap que el dirigirà Neus Bonet. Els rumors et molesten o t’afalaguen?

La rumorologia no em perjudica, ben el contrari. Que es consideri que puc fer feines d’aquest nivell és un orgull.

I fins a quin punt són veritat i mentida?

Amb RAC-1 vaig negociar i el final vaig decidir quedar-me a TV3. Però des de Catalunya Ràdio no he rebut cap oferta. Substituir l’Antoni Bassas és un rumor que s’ha fet gros d’una manera extraordinària sense cap base real.

Mentre negociaves amb RAC-1 la contraoferta de TV3 va ser l’Àgora?

No, quan vaig tenir aquesta opció vaig parlar amb TV3 i em van dir que confiaven en mi, que tenia molt recorregut aquí a la “casa”. Em van assegurar que m’anirien donant més responsabilitats. Amb aquest plantejament, més endavant va sortir l’Àgora, però això va ser més tard, en cap moment me’l van oferir per evitar la meva sortida.

I en agafar les regnes del programa hi havia la pressió de tenir Ramon Rovira com a precedent?

Ramon Rovira fa respecte sota qualsevol circumstància perquè és un gran professional. Més que per ell, existia la pressió d’adaptar-me a un nou format i mantenir el mateix nivell que aquests onze anys. Ha passat un any i hem sobreviscut, caldrà veure què passa la pròxima temporada.

Hi ha Coral i Àgora per anys?

Estic molt còmode presentant el TN i l’Àgora. Però no puc amagar que la meva il•lusió professional és anar-me’n de corresponsal a un altre país, on sigui. D’aquesta manera podria combinar les meves dues grans passions: el periodisme i viatjar. Viure en un altre país, conèixer la cultura i el seu dia a dia per poder-ho explicar. És una cosa que em plantejo, però de moment no s’ha donat l’ocasió.

Jordi Montaña

-.-.-.-