|
""L’esforç, la responsabilitat i la reflexió a l’hora de treballar i seleccionar temes per transmetre credibilitat és el que realment ens posa la pressió a sobre i sobretot basar-nos en crear informació des d’una vessant on hi domini la responsabilitat social que tenim els mitjans"" |
|
""La universitat, en especial la UAB a on he estudiat jo, representa quatre anys absurds, buits i on moltes assignatures s’estructuren al pla d’estudis com si fossin pedaços"” |
|
""Excepte alguns professors i assignatures, la llicenciatura t’aproxima molt poc a la realitat del dia a dia del periodisme"" |
|
|
|
|
Fa pocs mesos que has acabat la universitat i amb 23 anys ja ets editor d’un informatiu de caps de setmana. Com és això?
Estava fent pràctiques externes de la universitat a Rac-1 i quan portava gairebé un mes em van trucar de la Cadena SER on ja hi havia estat treballant com a becari durant dos anys al programa d’Àngels Barceló A vivir que son dos días
Tot i treballar per la Cadena SER, la primera feina amb aquesta no deu tenir res a veure.
Són dues rutines molt diferents i no només pel fet de ser becari o editor on l’exigència i la responsabilitat varia moltíssim. La capacitat de decisió i implicació canvia molt entre un butlletí informatiu estricte on has de parlar de tot i un programa més especialitzat.
Tens alguna pressió per escollir i seleccionar esdeveniments que després seran notícia?
La pressió ve més de fora que de dins. Les notícies acostumen a coincidir amb els titulars d’altres mitjans generalistes de Catalunya. L’esforç, la responsabilitat i la reflexió a l’hora de treballar i seleccionar temes per transmetre credibilitat és el que realment ens posa la pressió a sobre i sobretot basar-nos a crear informació des d’un vessant on domini la responsabilitat social que tenim els mitjans.
Partidari d’equilibrar entreteniment i informació, o apostes per una graella de programació on domini la pedagogia i la informació estricta?
En un estat democràtic la informació és un bé necessari i bàsic que ha de fer la funció de servei social; independentment de la forma, però en el fons sí que ha de complir aquests requisits de servei públic.
I els estudis de periodisme a la Universitat de quina salut gaudeixen?
La universitat, en especial la UAB on he estudiat jo, representa quatre anys absurds, buits i on moltes assignatures s’estructuren al pla d’estudis com si fossin pedaços. Excepte alguns professors i assignatures, la llicenciatura t’aproxima molt poc a la realitat del dia a dia del periodisme.
Falta pràctica?
La teoria és bàsica i necessària, però cal una certa coordinació amb la pràctica i sobretot professors que sàpiguen com i de què va el periodisme de fora les aules.
I què en penses de l'Espai Europeu d'Educació Superior, altrament conegut com pla Bolonya?
Que Bolonya ens faci ser més exigents d’acord amb la presencialitat a les classes i ser més realistes no és el punt dolent. El que cal és una replanificació brutal de la universitat perquè els estudis amb la feina són com el dia i la nit. Bolonya funciona perfectament als països escandinaus perquè són països amb més nivell de vida i on l’alumne pot conciliar la vida universitària i la vida laboral.
Canviant de tema, quins són els periodistes en els quals t’has emmirallat com a estudiant?
Els meus referents, i no per com ho fan de “cara la galeria” sinó per la feina i el plantejament que es veu que hi ha al darrere, serien en Josep Cuní i la Mònica Terribas a Catalunya. A escala estatal em decanto per l’Iñaki Gabilondo.
Sembla que avui tots els joves periodistes els agafi com a referents
Són gent que “agafa el toro per les banyes” i que no actuen gratuïtament sinó que saben que a l’altre costat del micròfon o la pantalla hi ha un poble. Així doncs, admiro i seguiré en la mesura que em quedi per aprendre els periodistes que segueixin aquest model. |
Ets a: 
Jordi Montaña (text)